Dusminguet: “Retrobar-nos ha estat sanador”

Vint anys després d’haver anunciat la seva dissolució, Dusminguet –encara immersos, aleshores, en el dol per la mort, dos anys abans, del seu baixista, Carlos Rivolta, per una descàrrega elèctrica en un concert a Mèxic– reapareixen avui en un concert a les Borges Blanques per celebrar els 30 anys de la sala Slàvia. “Retrobar-nos ha estat sanador”, explica a El Punt Avui Martí Vilardebò, Showarma, músic, junt amb Joan Garriga i Dani Portavella, Calabrita, d’una de les formacions catalanes fonamentals de finals dels anys noranta i principis del segle XXI, clau per entendre l’auge d’allò que ells anomenaven “world pagès music”, però la resta, “mestissatge”. “La manera com connectem és una alquímia que trobàvem molt a faltar i que ens continua fent molt feliços”, esgrimeix Vilardebò, que en aquests últims anys s’ha retrobat amb Garriga i Portavella col·laborant a l’estudi en alguns projectes però mai en un concert.

Els Dusmi, com se’ls anomenava, actuaran avui davant de 5.000 persones després d’haver rebutjat en diferents ocasions durant aquestes dues últimes dècades diferents propostes de reunió. “O no hi havia una entesa o sorgia algun tipus d’impediment, però l’Slàvia és un lloc estimat que representa uns valors que ens agradaria que perduressin...”, justifica Vilardebò, que hi afegeix també que aquest retrobament els enganxa als tres en “un bon moment personal i artístic”. “Els assajos d’aquests dies són moments molt feliços i d’una joia molt gran”, assegura. “És com haver tornat a anar en bici després d’uns anys sense fer-ho. Hi ha uns automatismes, unes maneres de fer, que costen d’explicar, però que retrobes allà on les vas deixar.”

El concert a la capital de les Garrigues, per al qual es van posar a la venda, inicialment, 3.000 entrades i, finalment, s’ha ampliat a 5.000, no s’ha promogut tanmateix com un concert de “retrobament” del grup sinó de “comiat”, posant en relleu que l’adeu del grup de la Garriga després d’una dècada entrellaçant músiques populars d’arreu del planeta als escenaris i tres discos publicats, no va ser el que haurien desitjat. “Si, quan vam començar, haguéssim pogut escriure el nostre final, hauria estat molt, molt diferent del que vam tenir en realitat. Va ser accidentat, amb un dol i una gira una mica forçada. Ens calia, ara, treure’ns aquella espina.”

Després d’anunciar, a començaments del 2004, el seu adeu, Joan Garriga, actualment al capdavant del Mariatxi Galàctic, va posar en marxa La Troba Kung-Fú. Calabrita va reconvertir-se en Banjim Banjam. I Vilardebò es reinventava en projectes com ara Martingala i Showarma i els Falafels. “Cada aventura ha tingut les seves coses però, en el meu cas, Dusminguet va representar la millor etapa que he viscut com a músic”, conclou. “Va ser la més completa i la que, a títol personal, més coses m’ha aportat.”

A través de les xarxes socials, fenomen encara molt llunyà en els anys en què els Dusmi van estar en actiu, han constatat l’estima que es té al grup, tot i que Vilardebò no perd el món de vista pel que fa a allò que van representar. “Dusminguet mai no va ser boom, entre altres coses perquè ni ho volíem ni ho volem. Simplement volíem defensar amb coherència la nostra particular manera d’entendre l’art, basada en la diversió i el fet d’acostar-nos a diferents cultures sense renunciar a portar la nostra arreu.”

Com sol passar en aquesta mena d’operacions, ja hi ha qui està trucant a la porta per a un retorn més prolongat de Dusminguet. “Em consta que s’estan movent coses i que hi ha propostes, però ara mateix estem centrats únicament en el concert de les Borges Blanques perquè ja és un repte prou important.”