La lluna i la pruna

La lluna... de Rosana ha anat minvant des que ara fa una dècada va aparèixer brillant al firmament de la cançó d’autor espanyola. El seu primer disc, Lunas rotas, va significar tot un fenomen de vendes que no ha estat igualat pels quatre àlbums editats des d’aleshores. Però aquesta canària de simpatia agressiva es manté al seu lloc, sense deixar-se encisar pels corrents mestissos que han embolicat la música els últims temps. I aquesta personalitat artística tan marcada fa que la noia conservi el tiratge suficient per omplir dissabte a la nit les 1.600 localitats del camp de golf de Bonmont.

El festival de Mont-roig del Camp superava l’equador amb la presència de Rosana, una setmana després del terratrèmol de paper cuixé de Paulina Rubio i dues vetllades més tard de Joe Cocker, un depredador del rhythm’n’blues. La barreja conceptual del cartell de Les Nits no sembla afectar ni un àtom el públic de la Costa Daurada que hi participa encantat. En aquest sentit, la cantautora canària no va decebre en absolut. Visualment, el seu no és un xou de primera categoria, però aconsegueix pal·liar les mancances amb un domini escènic que acaba desbordant-se quan decideix baixar a cantar entre el pati de butaques i posar-se al capdavant d’una d’aquelles fileres humanes que en altres èpoques es formaven per ballar la conga.

Rosana no toca la conga, però sí rumbes i salses que construeix sobre una base de pop-rock regada amb un salpicó de ritmes llatins. Per norma general, les seves composicions són alegres i fàcils d’escoltar per a tota mena d’orelles. Al capdavant d’una banda de sis músics i tres coristes, l’artista agafa una velocitat de creuer molt correcta, ni frenètica ni alentida, que trenca per explicar una broma als espectadors o per reconèixer que s’ha equivocat en la lletra d’una cançó, com va ser el cas de Si yo fuera tu amante. En prop de dues hores, va interpretar al voltant de 25 cançons, comptant com a tres el midley que es va marcar als bisos fusionant Contigo, El talismán i A fuego lento.

La pruna... més dolça de tracte que ha passat fins ara per Bonmont és, sens dubte, aquesta Rosana que flirteja amb el personal fins que aconsegueix ficar-se’l a la butxaca. Entre els assistents existeix, tot sigui dit, una predisposició molt particular condicionada per aquest festival atípic. Les Nits de Bonmont creixen en popularitat any rere any perquè trenquen la dinàmica oferint paquets de música i sopar a empreses i particulars. La finalitat és promocionar la zona, i ho estan aconseguint.

Els ajuntaments de les sis localitats dels voltants s’han apuntat a la proposta i el director artístic, Òscar Iniesta, treballa per construir un cartell a cavall entre la comercialitat i la qualitat. Un equilibri difícil d’aconseguir i complicat de mantenir. Amb un pressupost que supera el milió d’euros, aquestes nits es perllonguen més enllà de l’escenari per convertir la gespa dels jardins de la casa-club en una pista de ball amenitzada pel DJ Jordi Espasa. Una fórmula infalible per aconseguir l’èxit.