Arts escèniques
Txabi Franquesa
Humorista, presenta l’espectacle ‘Escocía’ al Salat de Sant Feliu de Guíxols
“L’humor és terapèutic i fa que t’oblidis de tot”
L’humorista barceloní portarà dissabte a la sala Las Vegas el seu monòleg “més madur”, estrenat fa quatre anys
El festival d’humor Salat reunirà també, entre divendres i diumenge, Ana Morgade, Sílvia Abril, Ángel Martín o Andreu Casanova
L’humorista barceloní Txabi Franquesa arriba dissabte a la sala Las Vegas de Sant Feliu de Guíxols per presentar-hi, dins del festival Salat, la seva obra “més madura”, el monòleg Escocía, sobre la cremor vital dels 40 anys. El festival d’humor i comèdia, que prologa la programació de música i arts escèniques del Festival de la Porta Ferrada, tindrà lloc entre divendres i diumenge d’aquesta setmana, i inclourà també les actuacions de Julen Axpe, Andreu Casanova, Charlie Pee, Ángel Martín, Facu Díaz i Miguel Maldonado, Grison Beatbox i el tàndem format per Ana Morgade, Sílvia Abril, David Cepo i JJ Vaquero a Mentes peligrosas.
Com va néixer ‘Escocía’?
Va ser una necessitat vital. Jo faig humor costumista, per a tots els públics, però aquí treballo un relat optimista del pessimisme que una persona viu quan creua la barrera dels 40.
Per què el va titular ‘Escocía’?
Vaig buscar un joc de paraules i un paral·lelisme de conceptes. El nom està pensat en castellà i Escocía parla d’allò que et pica i et cou. Quan la gent es torna adulta i arriba als quaranta anys va alerta, va cabrejada, va decebuda amb la vida, i això s’acumula.
Com va ser el procés de creació?
Va ser un procés de prova- error. Vas omplint blocs de notes i després els ajuntes i els hi dones forma. És important deixar clar que no és un xou d’improvisació: improviso, però sobre el guió que ja està escrit. El text d’origen moltes vegades no té res a veure amb el que pot arribar a ser finalment. En conjunt és semblant, però els espectacles van canviant en funció del que creus que és millor en cada moment i amb el temps es van fent noves aportacions.
Quina acollida ha tingut l’obra?
Per a mi el més important és que la gent recomani aquesta comèdia i, de fet, ja fa una temporada i mitja que les entrades queden exhaurides en totes les funcions. Aquest és el millor reclam i la millor crítica.
Com es gestiona que una broma no funcioni en directe?
Hi ha acudits que funcionen durant un període de temps i després deixen de funcionar i, quan això passa, s’ha de seguir ràpidament amb el que ve a continuació. No ens hem de recrear massa en el que funciona molt bé, ni ens hem de preocupar tampoc massa pel que no ha funcionat.
Com afronta un mal dia, quan no té ganes de fer bromes i li toca fer-les a l’escenari?
Bé, s’ha de dir que quan tu puges a l’escenari no ets ben bé tu. No sé per quina estranya raó desconnectes d’aquell dolor i et connectes amb la realitat escènica d’aquell moment. L’humor és terapèutic i fa que t’oblidis de tot, però quan acabes i baixes de l’escenari, tornes a patir el que t’estava passant.
L’humor moltes vegades té una línia molt fina. Hi ha algun tema tabú del qual no parli?
La política em sembla molt poc interessant i no acostumo a parlar-ne. Amb el temps m’he adonat que amb aquest tema la gent hi perd el sentit de la comèdia .
Com va començar en el món artístic?
Això va ser molt accidental. Al principi jo formava part d’un grup musical i abans de començar a tocar una cançó, la presentàvem. En aquell moment, un dels amos dels locals on tocàvem em va dir: tu t’has plantejat parlar més i tocar menys? I això tenia dos missatges: en primer lloc, que parlant generava més interès i, en segon lloc, que com a músic no era prou bo. Jo no tenia cap intenció en dedicar-me a aquesta professió, però un cop hi ets a dins, l’estimes molt. Jo he tingut part de formació en el teatre gestual, però la comèdia no l’estudies, pertany individualment a cadascú.
S’ha plantejat mai compartir l’escenari amb altres persones?
No ho descarto, però de moment no és una cosa que tingui pensat fer a curt termini, potser en el futur.
Té previst portar aquest espectacle a altres països?
En el seu moment ja vaig estar a Anglaterra i a Viena actuant per a una comunitat hispana i no tinc una necessitat específica que el meu espectacle trenqui fronteres. El meu objectiu és dedicar-me al meu ofici, però no guanyar molta més repercussió.
Què passarà quan acabi la gira?
Doncs això dependrà del que em vagi venint de gust o del que es vagi presentant. A mi m’agrada molt que la vida em sorprengui. Jo mai m’he posat metes i sempre he pensat que l’èxit real de la nostra professió és poder-t’hi dedicar. Quan portes vint-i-cinc anys d’ofici tot es relativitza i clar que t’omple d’alegria saber que està agradant el que estàs fent, però no crec que això et faci millor. El que et fa millor és el fet d’estimar-te la professió de la mateixa manera després de vint-i-cinc anys.
Com veu el futur de l’humor als escenaris teatrals?
L’any passat va ser el millor any de la comèdia als teatres en els últims quaranta anys, aquí a Catalunya i a Espanya, i això indica que hi ha molt bona salut dins d’aquest àmbit. Mai s’havia fet tanta comèdia de diferents formats en la història de les arts escèniques. Hi ha un rècord en el consum d’espectacles d’humor i això està molt bé. Que hi hagi competència sempre serà bo i, per tant, crec que estem en un molt bon moment.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.