Tot recordant
Francisco Ibáñez, el dibuixant que va crear Mortadel·lo i Filemó
Va produir més de 50.000 pàgines i va vendre més de 100 milions d’exemplars
Avui fa just un any que va morir un dels dibuixants més prolífics en el món del còmic fet a Catalunya, Francisco Ibáñez Talavera. L’editorial Penguin Random House ho va anunciar destacant les següents paraules: “Enrere quedarà un enorme llegat de lucidesa, sentit de l’humor i més de 50.000 pàgines amb personatges memorables que han fet feliços un gran nombre de lectors.”
Ibáñez va néixer a Barcelona pocs mesos abans de l’esclat de la guerra civil. El seu pare era alacantí i la seva mare, andalusa. Durant la seva infantesa va aficionar-se als tebeos, i a principis dels anys 50 va començar a col·laborar amb revistes humorístiques, una activitat que compaginava amb la seva feina al Banco Español de Crédito. L’any 1957, quan ja guanyava més diners publicant historietes que no pas al banc, va abandonar el seu lloc de treball per dedicar-se plenament a l’ofici de ninotaire. L’editorial Bruguera, que necessitava nous dibuixants perquè alguns dels més populars de la plantilla havien marxat per fundar la seva pròpia revista, Tío Vivo, va contractar Ibáñez. La relació amb l’editorial es va allargar durant gairebé trenta anys, i Ibáñez es va convertir en un dels seus millors autors. És el 20 de gener del 1958 quan apareix la primera entrega de Mortadel·lo i Filemó a la revista Pulgarcito. La historieta era una mena de paròdia dels personatges clàssics de Sherlock Holmes i del doctor Watson. Mortadel·lo i Filemó eren dos detectius molt destralers que treballaven per a l’agència de seguretat TIA (Tècnics d’Investigació Aeroterràquia). Els dibuixos van caure en gràcia als seus lectors i de seguida van començar a agafar volada fins al punt de traspassar diverses generacions i diversos països, a més d’arribar al cinema i a la televisió. La sèrie va ser reconeguda quatre vegades amb el guardó Aro de Oro als personatges infantils més populars entre el 1969 i el 1976, i el gran èxit va propiciar, el 1970, l’aparició de la revista Mortadelo, que es van convertir en la publicació estel·lar de la casa. Durant aquesta època, Ibáñez va arribar a dibuixar i guionitzar més de vint pàgines setmanals. Una de les principals característiques en les seves vinyetes era que sovint amagaven un món paral·lel, subtil i amagat que reforçava la contundència de la narrativa principal. Petits detalls com un ratolí fent la guitza a un gat, un escarabat sortint del seu cau a conseqüència dels enrenous provocats pels agents de la TIA; avis asseguts en un banc fent el seu comentari sarcàstic i fins i tot la seva signatura, “F. Ibáñez”, que prenia sovint vida pròpia.
A banda d’aquests dos detectius també va crear altres personatges icònics com Rompetechos, el Botones Sacarino, Pepe Gotera i Otilio, la família Trapisonda o els surrealistes veïns de 13, Rue del Percebe, entre els quals hi havia el llogater de l’àtic, Manolo, un personatge que sovint s’ha identificat com una paròdia del dibuixant Manuel Vázquez, un dels referents d’Ibáñez, al costat d’Escobar, Peñarroya o el belga Franquin.
El 1985 va abandonar Bruguera per discrepàncies amb la direcció. Els drets de les historietes se’ls va quedar l’editorial i Ibáñez va haver de reinventar-se i crear nous personatges. Va fitxar per l’editorial Grijalbo i va fer néixer Chicha, Tato y Clodoveo, de profesión sin empleo i 7, Rebolling Street. El 1988 Ediciones B, del grup Zeta, va adquirir tot el fons editorial de Bruguera, que havia fet fallida dos anys abans, i els responsables de la nova firma van arribar a un acord amb Ibáñez perquè recuperés els personatges que li havien donat tanta fama. A partir d’aleshores, va publicar diversos àlbums cada any, sovint dedicats a alguna situació del moment o esdeveniment social o esportiu. També era habitual veure’l a ell mateix caricaturitzat en les seves pròpies historietes, com si fos un personatge més.
Al llarg de set dècades de carrera va produir 150 títols, traduïts a diversos idiomes, i més de 100 milions d’exemplars venuts. El 1994 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona per la seva trajectòria i el 2001 la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts. L’any 2021 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el febrer del 2022 l’Ajuntament de Barcelona va decidir honorar Ibáñez amb la Medalla d’Or de la ciutat. Després de la seva mort, el mateix Ajuntament li va retre un homenatge pòstum instal·lant uns semàfors amb les siluetes dels seus personatges més coneguts.
Una part dels còmics originals de la seva etapa a l’editorial Bruguera van ser cedits a l’Ajuntament de Parets del Vallès, juntament amb la masia Can Cot, amb la condició de crear el Museu del Còmic i exhibir-los.
