Cinema

ABUSOS AL CINE I AL TEATRE

El Servei d’atenció als abusos en el sector artístic ha atès 21 consultes en dos anys

Dels 17 acompanyaments a víctimes, 4 volien interposar una denúncia

Quatre casos atesos va ser d’un testimoni i no es pot comptabilitzar quantes serien les potencials víctimes

El Servei d’atenció psicològica i jurídica als abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques, que vetlla per acompanyar les víctimes, ha comptabilitzat 21 consultes en dos anys: 17 d’elles han fet la demanda les mateixes víctimes, els altres 4 corresponen a testimonis que han alertat d’un possible abús a terceres persones (no ha transcendit si són casos individuals, o de grup). El servei, a més, ha propiciat una vintena de xerrades a centres d’ensenyament artístic per fer pedagogia. Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, calcula que han estat un miler d’alumnes que ara ja coneixen com actuar en cas de percebre una amenaça d’abús. El Servei ha estat present en bona part dels festivals de cinema de Catalunya per facilitar-ne la divulgació. La psicòloga Aina Troncoso considera que ja és un servei conegut per les víctimes. També per als possibles agressors, considera Colell, amb el que estima que també té un efecte dissuasori entre els possibles agressors, en comprendre que s’ha acabat la seva impunitat.

De les persones ateses en aquest 2023 ja es tractaven de casos recents (a diferència dels primers mesos de funcionament), es té notícia que tres volien presentar denúncia, un cop acabat l’acompanyament. Se sap que, dels casos del 2022 (quan tot just arrencava el servei), es va presentar una denúncia.

L’acció persegueix tres objectius: Acompanyar les víctimes a través d’un servei professional i garantint la confidencialitat; crear uns protocols de prevenció i recollir dades per valorar si es redueix la incidència de casos. Es va activar el maig del 2022. Les dades del 2023 ja evidencien una major rapidesa de detecció. Es percep “un canvi de paradigma on la víctima ja no és només la persona agredida, sinó que tota la societat se sent interpel·lada”, conclou Colell. Efectivament, l’actriu Maria Molins, impulsora d’aquest servei a la junta de l’Acadèmia, considera que s’ha canviat la “normalitat”. Tot i això, Molins admet que hi ha una dificultat a denunciar perquè “falta confiança del sistema judicial”. També tem que la vinculació amb l’Acadèmia (tot i que es manté al marge i que té altres suports institucionals públics) pugui fer dubtar utilitzar-ho, per por a represàlies en futurs encàrrecs. Els abusos de poder, l’assetjament sexual, la violència masclista digital i les agressions sexuals, que sumen tres casos, són, per aquest ordre, les més freqüents. Aquests 21 acompanyaments sorgeixen en un àmbit formatiu o laboral, i puntualment, s’ha atès un cas de violència masclista dins de la parella, ja que tots dos pertanyen al sector de la interpretació. El servei també va rebre una consulta d’un agressor que demanava ajuda. Com que la consulta no la va fer una víctima, se’l va traslladar als recursos especialitzats públics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.