Una Hamlet que reviu en un bucle temporal

Christiane Jatahy debuta a Barcelona. Una de les directores internacionals que més relació ha tingut amb el Temporada Alta, i que fa 30 anys va iniciar-se en la dramatúrgia teatral a partir de l’Obrador de la Sala Beckett, presenta la seva manera d’entendre el teatre, que parteix de textos clàssics apropant-los a l’actualitat i incorporant càmeres i pantalles a les diferents propostes. Demà i dijous (Teatre Lliure de Montjuïc) es representa Hamlet. En els plecs del temps. Jatahy imagina que en aquest espai fantasmagòric de Hamlet hi ha una mena de malson del qual no pot escapar-se. Als Hamlets, els han anat interpretant diferents intèrprets però el personatge segueix immers en el seu “ser o no ser?”. Per a Jatahy era necessari que, a Hamlet, l’interpretés una dona per veure quins canvis de rols es podien produir amb els altres dos personatges femenins: la seva mare (que ha traït el marit casant-se amb el seu germà) i Ofèlia. Jatahy juga amb el record de l’espectador projectant la paraula de Shakespeare i alhora fent uns girs que no succeiran en el text de Shakespeare. La pantalla serveix per projectar les ànimes que s’esvaeixen durant el drama i, com en anteriors espectacles, trenca la quarta paret convertint el públic en una mena de personatges de la Cort, sense la necessitat que abandonin la platea. Set actors intervenen en directe, mentre que una vintena apareixen en la filmació.

Els Baró d’Evel van inaugurar el Grec de la pandèmia amb A tocar!, preparat durant dos dies. Ara, acomiaden el Teatre Grec amb Qui som? (de dijous a diumenge), un muntatge d’una dotzena d’intèrprets sobre la imprescindible necessitat d’escolta per confluir en un univers compartit.