Música

CRÒNICA

Silverflame, en el Tempo: la flama ben viva del rock

És una llàstima, però com deia Platero y Tú, “hay poco rock & roll” a l’ambient en general i en els festivals d’estiu en concret. Per això resulta tan gratificant anar a fer un volt de vespre, a l’hora de la fresca –un tardeo, suposo, segons la terminologia vigent–, en el Festival Tempo, de Girona, i gaudir-hi d’un autèntic i potent concert de hard rock àcid i tenyit de blues, protagonitzat per Silverflame, una banda molt vinculada a l’escena rockera que té com a principals eixos vertebradors el festival Cartellà Rock, la fira del disc Nostaldisc i l’equip de Ràdio Free, de Ràdio Sant Gregori. El Tempo és, des de fa 16 anys, “el festival d’estiu de Girona”, i s’hi porten a terme concerts d’estils molt diferents i altres activitats gratuïtes tots els dies fins al 14 d’agost, als acollidors jardins del passeig Arqueològic, en ple cor del Barri Vell de Girona.

Tornant a Silverflame, aquesta banda es va formar el 2017, a partir de la trobada entre quatre músics de la desapareguda La Banda del Yuyu –quatre discos farcits de rock clàssic potent cantat en català– i la cantant Sheila Endekos, que ja havia tocat amb algun grup en la seva Cantàbria natal. Ells continuen sent actualment, a més de la Sheila, els guitarristes Jordi Turon i Jep Vilaplana, el baixista Javi Galván i el bateria Jordi Vila, conegut com a Big Villano, i fa uns mesos hi van incorporar un teclista, Fran Esquiaga, que enriqueix amb nous matisos la sòlida proposta sonora de la banda i ha propiciat “una altra manera de tocar, per deixar espai a tots els instruments”, tal com va recordar ahir un encara eufòric Jordi Turon, l’endemà del concert.

En el Tempo, Silverflame va oferir un concert en què va repassar el seu primer i únic àlbum, First flight (2018), i també va tocar el seu últim single, Forbidden innocence (2023), amb la mandolina de Vilaplana, més algunes versions dels Faces, la Marshall Tucker Band i els Allman Brothers. El gran concert de Silverflame en el Tempo va incloure un passeig d’en Jep tocant la guitarra entre el públic. Ara només cal esperar el seu segon disc, que començaran a gravar a final d’any i que volen editar també en vinil, un format ideal per a la seva música.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.