Nova exposició permanent al jaciment d’Empúries

El pas del temps canvia costums i sistemes polítics, modela paisatges, refà estils arquitectònics i renova, imparablement, la població que l’habita en cada període històric. I aquesta evolució és la que es mostra en la nova exposició permanent del MAC- Empúries, que obre a partir d’aquest diumenge. Empúries. Port de cultures presenta una síntesi de l’evolució urbanística, política, institucional, social, històrica i cultural de l’antiga ciutat grega d’Empòrion, i de la romana Emporiae; des de la seva fundació al segle VI aC fins a l’època alt medieval. Una nova proposta expositiva al voltant d’un dels jaciments arqueològics més destacats de la Mediterrània occidental.

La exposició ocupa cinc-cents metres quadrats de l’antic museu monogràfic del jaciment, que ha estat reformat i condicionat. S’hi apleguen uns sis-cents objectes procedents de les excavacions realitzades al jaciment des del segle XIX.

A traves de set àmbits s’hi pot resseguir l’evolució des dels testimonis de les primeres ocupacions neolítiques fins a l’antiguitat tardana. El paper singular dels déus d’Empúries ocupa el primer àmbit. En el segon es presenta l’evolució del territori i del poblament, a més de les transformacions en els antics nuclis urbans mitjançant una projecció audiovisual que incorpora recursos en 3D. L’origen ancestral del poblament de la zona es tracta en el tercer àmbit, des del neolític fins els inicis de la cultura ibèrica. I a la vitrina central i els sis espais multimèdia que ocupen l’espai principal s’hi estructura el discurs relacionat amb les antigues ciutats grega i romana. El trajecte que es proposa és ben llarg: des de l’origen d’Empòrion, cap al 575 aC, i la configuració posterior d’aquesta petita polis situada a la riba de la Mediterrània, fins a la presència romana –des del desembarcament de les tropes durant la segona guerra Púnica fins a la plena integració de la nova ciutat en el món romà–. I per acabar, les transformacions posteriors a l’abandonament de la ciutat romana a la fi del segle III dC, amb la creació del bisbat d’Empúries i l’aparició de noves zones de poblament, com en el cas del sector de Santa Margarida. L’exposició clou amb un esment al llegat d’Empúries i al futur d’aquest jaciment.

D’entre les peces més rellevants destaca la carta comercial grega de plom del segle VI aC on hi surten citats per primer cop els emporitans; la representació del déu Asclepi, feta en marbre de l’illa de Paros (única a la Mediterrània occidental), i el mosaic d’una domus romana del segle I aC amb la representació del sacrifici d’Ifigènia. Per primera vegada s’exposen també, entre d’altres peces singulars, la placa d’ivori amb una inscripció en grec que transmet un pacte d’hospitalitat entre un emporità i un membre d’una família patrícia romana i també la presentació dels panells de pintura mural romana recentment restaurats.