ARQUITECTURA
‘Parlaments d’aigua’, la proposta catalana per a la Biennal d’Arquitectura
El projecte Parlaments d’aigua: Arquitectures ecosocials projectives, d’Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, ha guanyat el procés de selecció, convocat per l’Institut Ramon Llull, per a la participació de la cultura catalana al programa Eventi Collaterali de la Biennal d’Arquitectura de Venècia. El projecte aborda, mitjançant l’arquitectura, l’estudi de les relacions codependents entre humans i no humans i els sistemes hídrics sobre els quals se sustenten, per proposar escenaris de futur esperançadors. La 19a edició de la Biennal d’Arquitectura tindrà lloc del 10 de maig al 23 de novembre de 2025.
Parlaments d’aigua es divideix en tres etapes diferenciades que, segons l’institut, constitueixen tres espais de recerca, investigació i difusió interdependents. La primera és Atles: Arquitectures d’aigua, una base de dades en creixement constant a la cerca d’aquelles situacions que, des d’un punt de vista hidrològic, siguin d’interès tant en l’àmbit català com internacional. La segona és Laboratori de futurs, on es produiran els continguts tant materials (instal·lacions, maquetes, dibuixos, diagrames) com immaterials (vídeos, activacions sonores, webs) dels casos d’estudi seleccionats des de l’Atles i que posteriorment seran presentats a la Biennal. La tercera és Exposició, que presentarà de manera experiencial tant el material de l’Atles com el resultat dels Laboratoris de futurs.
El comitè d’experts que ha escollit la proposta està format per professionals d’àmplia trajectòria internacional. La presidència ha anat a càrrec de Pau Bajet i Tomeu Ramis, membres de l’equip comissarial de la proposta Becoming, Architectures for a Planet in Transition del Congrés Mundial d’Arquitectura de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) 2026, amb un únic vot. Els vocals han estat Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona; Judit Carrera, directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB); Guim Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC); Marina Otero Verzier, arquitecta, comissària i investigadora, comissària del pavelló d’Holanda a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2018 i co-comissària de la 13a Biennal de Shangai 2021, i Eva Serrats, arquitecta i co-comissària de l’exposició de la cultura catalana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2023.
Pel comitè, la proposta Parlaments d’aigua ha estat escollida “perquè aborda el tema de la crisi de l’aigua des de la gestió i les arquitectures presents i futures dels recursos hídrics en el territori català i balear”. El jurat valora “l’ambició de la investigació, que inclou la creació d’un laboratori de futur que té com a punt de partida la confecció d’un atles que agruparà múltiples casos d’estudi i convocarà a diferents agents locals, experts d’altres disciplines i arquitectes”.
Com en edicions anteriors, l’Institut Ramon Llull presentarà aquesta proposta al comissariat de la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2025 que, en els propers mesos, anunciarà si inclou la proposta d’Eva Franch i Gilabert (Deltebre, 1978), Mireia Luzárraga (Madrid, 1981) i Alejandro Muiño (Barcelona, 1982).
Els autors
Eva Franch i Gilabert (Deltebre, 1978) és arquitecta, comissària, investigadora i educadora amb seu a Barcelona, Praga i Nova York. El seu treball com a pensadora, activadora de comunitats i directora d’institucions i projectes des de perspectives pioneres l’ha convertida en una de les veus més influents de la comunitat internacional de l’arquitectura. Recentment ha comissariat i dissenyat l’exposició Picasso: Sense títol a La Casa Encendida de Madrid i ha estat la co-fundadora i directora artística de Model. Festival d’Arquitectures de Barcelona.
Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño (Madrid, 1981 i Barcelona, 1982, respectivament), dirigeixen l’estudi d’arquitectura i investigació TAKK, amb seus a Barcelona i Nova York, i són professors convidats a la Universitat de Tòquio. La seva obra se centra a investigar de quina manera l’arquitectura pot catalitzar el desenvolupament de vides més justes a través de la incorporació del pensament feminista i l’ecologia a les pràctiques espacials.
La 19a edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia està dirigida per Carlo Ratti (Torí, 1971), arquitecte, enginyer, activista i professor del Massachusetts Institute of Technology.
