PATRIMONI
Generalitat i Diputació es reparteixen la gestió del castell monestir d’Escornalbou
Un any després que el castell monestir d’Escornalbou reobrís les portes, un cop enllestides les obres principals de restauració, la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, i la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, han signat aquest dijous un conveni per refermar el seu compromís envers la gestió, museïtzació i promoció del conjunt patrimonial i del seu entorn. Amb aquest acord es vol fer visible la governança conjunta entre ambdues administracions i s’estableixen les accions que ha de portar a terme cadascuna.
El castell monestir va estar tancat tres anys per obres i va reobrir el juliol de l’any passat, tot i que els treballs encara continuen, ara centrats en el claustre. Aquesta actuacions han posat al descobert les restes òssies de dos individus datades entre els segles XII i XIV.
Ambdues administracions van adquirir el castell monestir d’Escornalbou el 1983. Des de llavors han col·laborat en la gestió i promoció de l’equipament, així com en les diferents actuacions de rehabilitació. El nou conveni pretén “establir una sèrie de drets i deures entre les dues institucions”, segons la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó. En el repartiment de tasques, la Diputació assumeix la gestió de la carretera, del bosc que envolta el castell i del subministrament de l’aigua potable, entre altres; mentre la Generalitat es farà càrrec de la gestió cultural i turística, així com de la seva conservació, restauració i promoció. Actualment, el projecte, batejat amb el nom Escornalbou Reneix, ja es troba en la seva tercera fase, centrada en la millora de la museografia i d’altres serveis turístics complementaris.
Sis anys d’obres
La rehabilitació va iniciar-se el 2018 amb una primera fase centrada en la recuperació de l’entorn natural. En la segona fase, finançada amb l’1,5% cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, es va restaurar l’església, les torres i la resta d’espais del conjunt monumental. En total, la inversió total del projecte ha estat de prop de sis milions d’euros. Les actuals obres al claustre, que van començar a principis d’any, havien d’estar enllestides aquest estiu, tot i que la troballa de les restes òssies han endarrerit la seva execució.
L’arqueòleg Moisès Díaz explica que la descoberta s’ha fet just al costat de la porta d’accés a l’església des del claustre. S’hi han localitzat dues fosses: una petita que podria ser d’un enterrament infantil, i una altra més gran. Tot i això, només s’han trobat restes òssies de l’individu adult. Segons Díaz, es tractaria d’una dona d’entre 30 a 35 anys amb l’esquelet “perfectament conservat”, que dataria d’entre el 1300 i el 1400. A més, a una de les parets de la fossa s’han trobat les despulles d’un altre enterrament “que devia ser el que hauria ocupat primer aquesta fossa”. En aquest cas, les restes daten entre el 1120 i el 1220.
Paral·lelament, també s’han trobat dues cisternes retallades directament a la roca, les quals, segons recull l’ACN, es poden relacionar amb els treballs duts a terme durant la construcció de la canònica agustiniana, entre el darrer terç del segle XII i mitjans del segle XIII. A més, i pel que fa a les construccions del claustre primigeni, destaca la localització del que sembla una bestorre a la muralla que tancava el claustre pel costat sud.
