Il·lusions de Las Vegas a Santa Cristina

Té un gran mèrit el que ha fet durant dècades l’il·lusionista cristinenc i internacional Xevi per la difusió de la màgia al nostre país, on tristament encara no té la mateixa consideració ni el mateix suport institucional que altres arts escèniques. Entre moltes altres iniciatives, començant pel seu Gran Museu de la Màgia a Santa Cristina d’Aro, de visita obligada, Xevi porta un quart de segle organitzant de manera ininterrompuda la Nit d’Il·lusió, festival internacional que dissabte va arribar a la 25a edició a l’auditori Espai Ridaura de Santa Cristina. Aquestes Nits d’Il·lusió i altres festivals impulsats per Xevi han portat a la localitat baix-empordanesa uns 170 artistes de diferents nacionalitats i disciplines màgiques, molts d’ells premiats amb algunes de les principals distincions mundials del sector.

Per celebrar la 25a edició, Xevi va introduir a l’espectacle algunes novetats (“Avui no em canviaré diverses vegades de jaqueta com és el meu costum; ja ho fan prou els polítics”, va dir amb el seu humor incombustible) i sobretot va portar a l’Espai Ridaura un dels millors cartells màgics en molt de temps, encapçalat per l’italià i canadenc adoptiu Erix Logan i els seus impressionants números de grans il·lusions. El més impressionant inclou unes enormes tisores sobre les quals fa gairebé levitar la seva dona, Sara Maya, fins que finalment, perdoneu l’spoiler, queda travessada per una de les fulles de les tisores, després que el mag advertís la mainada present a la sala que tot és il·lusió. Entre Erix Logan, que va protagonitzar el llarg número final amb diversos aparells, i Sara Maya –amb número propi de canvi ràpid de vestits on va poder mostrar que també és una gran cantant– van ocupar una part substancial de les dues hores que va durar aquesta 25a Nit d’Il·lusió. S’havia d’aprofitar que vénen de l’altra banda de l’Atlàntic, on han triomfat a Las Vegas, però també fa pensar en l’esforç econòmic que representa per a Xevi organitzar el festival. És fantàstic veure aquest artista de gairebé 81 anys fent els seus propis números com a intervals entre les actuacions dels seus convidats, que li mostren tot el seu afecte i respecte.

El festival va començar amb el més jove, Juan Colás, arribat de Salamanca amb un recent Premio Nacional de Magia, per la seva divertida reinterpretació del clàssic número dels cèrcols xinesos, embolicats a les seves llargues rastes. Va haver-hi també bones dosis d’humor en el número del mentalista Javier Botía, un showman excel·lent que connecta molt bé amb el públic, no només mentalment, i en el del francès Pepito que, vestit de mexicà estrafolari amb un cavall de dues potes com a col·laborador, va oferir un trepidant número en què feia sortir d’una caixa no gaire gran moltes guitarres i altres objectes força voluminosos. El també francès Arno va tornar a enlluernar el públic, en la seva tercera visita a la Nit d’Il·lusió, fent aparèixer del no-res una desena d’ocells, alguns de considerables dimensions. Va ser realment una nit molt especial que va acabar amb l’alcalde de Santa Cristina, Josep Xifre, fent entrega a Xevi d’una placa commemorativa pels seus molts mèrits màgics i per aquestes 25 Nits d’Il·lusió.