patrimoni
Una associació recupera l’església romànica de Sant Julià d’Úixols de Castellterçol
Un cop acabats els treballs de la coberta, ara s’està treballant per consolidar l’interior i fer-lo accessible
L’objectiu és que l’espai torni a acollir activitats de tot tipus
L’església de Sant Julià d’Úixols de Castellterçol, al Moianès, és un dels punts més alts del municipi i també dels més estimats. L’edifici de l’església estava en molt mal estat i una associació d’enamorats d’aquest espai ha lluitat per recuperar-lo; primer perquè la coberta no s’esfondrés i en segon terme per restaurar i rehabilitar l’interior. Així, de mica en mica l’església va recuperant-se del pas del temps. Emilio Canals n’és el president i destaca que fins no fa gaire la seva estructura estava compromesa. Canals detalla que “arribar-hi dona sensació de pau i és un dels llocs més estimats per tothom”. “El lloc tornarà a tenir vida, la idea és rehabilitar-lo i conservar-lo”, assenyala. El camí per arribar fins a l’objectiu final, però, no és fàcil i requereix esforç, però també finançament. Fa anys es va redactar un pla director, consensuat amb el Bisbat de Vic, i el més urgent va ser rehabilitar la coberta per evitar que l’edifici s’esfondrés. Ara treballen per consolidar l’interior i fer-lo accessible, perquè l’espai torni a acollir activitats de tot tipus. La inversió ja ronda els 200.000 euros.
Un dels arquitectes principals de l’obra, Josep Pratdesaba, explica que arranjar la coberta era essencial per evitar que l’aigua s’escolés per la teulada i acabés malmetent la coberta i el seu interior. De fet, però, hi havia parts que ja estaven bastant compromeses i amb la intervenció es va poder arreglar.
Actuació a l’interior
Ara mateix l’associació, els arqueòlegs i els arquitectes es troben en la segona fase dels treballs, centrats en l’interior. La singularitat d’aquesta església, relata l’arqueòleg Pau Albert, és “la successió d’etapes que ha tingut”. Es tracta d’una església romànica que s’ha anat restaurant. “Això passa en moltes esglésies, però que es pugui veure a simple vista és el que la fa especial”, relata. “Podràs anar caminant per aquí sobre i veure bona part de la història d’aquest jaciment”, afegeix.
Aquest estiu les restauradores també han enllestit el revestiment de la volta de la part central de l’església. “Han fet injeccions de pasta de calç i han reomplert tot l’espai que hi havia quedat. Després van tornar a enganxar el revestiment en el suport”, explica Pratdesaba. Un cop restaurada la part més alta de l’església, ara encara queda la part baixa de les parets. Emilio Canals explica que s’està fent una restauració arqueològica, és a dir, “restaurar allò que tenim, però no inventar-nos ni suposar res”. D’aquesta manera, la gent que visiti l’església la podrà entendre a través d’aquesta visió, “a quina etapa pertany cada part”.
La fase que requerirà més volum d’obra, “i segurament la que té més interès des d’un punt de vista arqueològic”, és el campanar, l’element més important del conjunt. “És on hi ha més història al darrere”, assenyala Josep Pratdesaba. Una de les sospites que s’hauran de confirmar amb la intervenció és l’existència de restes preromàniques a la base del campanar, “segurament hi ha un atri”. Això situaria el jaciment en una cronologia prèvia, al segle VIII o anterior.
Relació especial amb Sant Julià
La implicació de la gent de Castellterçol amb Sant Julià d’Úixols no és fàcil d’explicar. “No sabem ben bé per què, però aquest lloc és una muntanya que s’hi puja, que s’hi passa. Potser no fan quilòmetres per venir-la a veure, però sí que la gent de la zona se la sent molt seva”, explica Pau Albert. “En el seu cas, poder intervenir-hi i donar una explicació i un context històric a tot aquest patrimoni, per a mi és molt interessant”, afegeix l’arqueòleg.
Pratdesaba explica que venir a Sant Julià té molta tirada pels castellterçolencs. “Els que ja tenim una edat recordem els aplecs que s’hi feien abans un cop l’any, i no sé per què però ara encara un matí hi poden passar fàcilment una vintena de persones”, explica. “És un lloc que té molta ascendència sobre la gent que viu en aquest territori. Per les vistes o pels costums que té la gent d’anar a caminar. És agradable pujar fins aquí”, relata.
Emilio Canals destaca que Sant Julià és un lloc “emblemàtic i molt estimat per tothom de Castellterçol”. Els més grans hi tenen records, i els joves d’avui també hi van fent excursions amb bicicleta, moto o caminant, detalla.
Omplir de vida
Les obres de rehabilitació es van començar gràcies a l’aportació voluntària de molts veïns. El president de l’associació, Emilio Canals i la resta de membres anaven recollint diners per anar pagant els treballs de recuperació de l’església, “la coberta es va pagar gairebé tota així”, recorda Canals. Un canvi important en aquesta qüestió va arribar quan es va declarar l’església Bé d’Interès Local, una catalogació que els va obrir portes per accedir a subvencions del Departament de Cultura que han permès accelerar una mica més els treballs. De moment s’hi ha invertit uns 200.000 euros i la previsió és que les actuacions rondin els 300.000.
Quan la rehabilitació estigui més avançada i sobretot l’interior sigui accessible, l’associació vol programar-hi activitats que hi siguin pròpies i que van des de concerts o conferències fins a aplecs. De fet, Canals explica que ja han tingut algunes peticions per poder-hi celebrar esdeveniments.
