Música
Zetak,
Grup navarrès liderat per Pello Reparaz
“Cantar en basc és el que ens obre moltes portes”
Zetak actuarà el 31 d’agost al festival Acústica de Figueres i l’1 de setembre a la Festa Major Alternativa de Manresa
“Zetak és com la pròpia zeta, que es deixa per al final, però és indispensable per tancar el cercle”, afirma el músic d’Arbizu
La meva relació amb aquesta feina no és sana. Zetak és un monstre que ho devora tot
Pello Reparaz és un cantant i compositor de música pop-electrònica nascut a Arbizu, al nord de Navarra, el 1991. Des de petit tenia clar que el seu camí era la música i amb 17 anys ja va formar part del grup Vendetta (2008-2018). Després de viure una temporada a Londres, les seves reflexions conceptuals li van fer canviar el rumb i el 2019 va crear Zetak, un grup que representa millor la seva identitat. Zetak es completa amb Leire Colomo, percussió; Iban Larreboure, bateria, i Gorka Pastor, sintetitzador. El 31 d’agost actuaran a la plaça de la Palmera de Figueres, dins del festival Acústica, i l’1 de setembre ho faran a la Festa Major Alternativa de Manresa.
Qui és Zetak? Qui és Pello?
La frontera entre Zetak i Pello sento que es dilueix, tots dos busquen allò particular, la unicitat, i treballen la identitat. Zetak és un projecte artístic que s’agafa llicències tant en forma com en concepte i Pello és una persona més normal i senzilla.
Com va néixer el projecte de Zetak?
Abans de Zetak jo vaig formar part del grup Vendetta durant onze anys. Amb tot aquest temps, els meus gustos musicals van evolucionar, i viure una temporada a Londres estudiant un màster de composició de música popular em va fer adonar que tenia la necessitat d’enfrontar-me a un paper en blanc. Vendetta havia construït un camí i uns estils, i no era raonable que mutés tant, per la qual cosa era moment d’emancipar-se i crear Zetak amb altres característiques.
Per què el nom Zetak?
Zetak significa literalment les zetes, que fa referència a l’abecedari i a la pròpia zeta, que es deixa per al final, però és indispensable per tancar el cercle.
Com es va iniciar en el món de la música?
Amb dotze anys vaig començar a tocar les portes dels locals d’assaig de la zona, i al final una banda em va deixar tocar una cançó, i amb ells vaig fer el meu primer concert. Això em va il·lusionar i motivar molt. Posteriorment, vaig treballar com a professor, però quan va néixer Vendetta vaig deixar-ho de banda per dedicar-me a la música.
Com és el so del tercer disc de Zetak, ‘Aaztiyen’?
Amb el temps m’he anat apropant a una cosa més única i pròxima al poble que m’ha vist créixer i a l’últim disc podem sentir campanes d’esglésies basques i la txalaparta, un instrument tradicional basc. Aquesta sonoritat nova en la meva carrera és un univers més particular i diferent d’altres projectes que pot haver-hi en el món.
Com es diferencia respecte al so dels altres discs?
Els altres àlbums no es diferencien a escala global perquè estan compostos amb sonoritats que es podrien haver creat a on sigui. En canvi, Aaztiyen té una sonoritat que neix completament d’Arbizu.
Per què creu que ha aconseguit tanta popularitat?
Zetak és un projecte amb una proposta interessant i fa música electrònica amb una bona sonoritat, però crec que el basc és el que ens obre moltes portes. La defensa ideològica de les llengües no hegemòniques és característica en Zetak i que visquem cada vegada en un món més globalitzat ens fa diferenciar-nos encara més d’altres projectes. Per això crec que en aquest moment tot rema a favor de Zetak.
Amb quin artista li agradaria col·laborar?
Jo somio en gran i m’encantaria fer alguna cosa amb Silvio Rodríguez.
Com veu l’actual escena musical basca?
L’escena musical basca ha donat un cop enorme. Descobreixo cada dia nous projectes que m’encanten, i crec que en els últims quatre anys hi ha hagut una espècie d’explosió i això és una cosa a celebrar.
Quin ha sigut el moment més important de la seva carrera?
Les reflexions en busca d’allò particular m’han suposat una base conceptual molt interessant i això, sumat al màster que vaig estudiar a Londres on vaig aprendre molt en quant a la composició de música popular, han estat el més important de la meva carrera. Sense oblidar Vendetta, que em va ensenyar el que era l’ofici, sentir-lo i lluitar per ell.
Quina és la part negativa d’aquesta feina?
L’exposició en excés. Que la gent et mostri el seu afecte és una cosa meravellosa, però a la vegada renuncies a l’anonimat que has tingut tota la vida. També porto malament la constant autoexplotació en la que visc. La meva relació amb aquesta feina no és sana, és obsessiva i això fa que altres àrees de la meva vida es vegin afectades. Al final Zetak és un monstre que ho devora absolutament tot, i és una cosa que he d’aprendre i treballar. És un dels meus grans defectes.
Com neix el seu vincle amb Catalunya?
Quan va sorgir la col·laboració amb Oques Grasses, al mateix temps m’estaven trucant des de Catalunya i València per fer concerts, i això em va fer sentir que s’estava creant una cosa bonica. Vaig fer una versió de Pa amb oli i sal de Blaumut que ens va apropar més als Països Catalans. A l’últim disc també hem gravat
Entre carn i os
amb Marala. El discurs a favor de les llengües no hegemòniques uneix catalans, valencians i bascos. Tot va sorgir d’una manera natural, i ara s’està forjant una relació que es va consolidant.
Què espera de l’Acústica?
Per a mi és un món totalment nou, però sento que cada vegada la gent es va sumant concert a concert i això és meravellós. Quan ens acostem al Mediterrani no sabem el que passarà, però la sinergia cada cop va a més i espero que a l’Acústica això es consolidi i que hi puguem sentir de veritat que aquesta connexió ja és per a tota la vida.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
