“La bicicleta va contribuir a l’alliberament de la dona”

Sempre llegeixo amb un llapis al costat. Fa sis o set anys vaig començar a adonar-me que la bicicleta havia canviat la vida de molta gent d’una manera bastant sobtada i bastant ràpida en el temps. I que calia parlar-ne. Però el que em va fer decidir va ser l’impacte que va tenir en l’alliberament de les dones. En un context de la primera onada feminista, de dones que s’incorporaven al món del treball, que reivindicaven el seu espai a la universitat..., la bicicleta els va donar una cosa que fins aleshores no tenien, que era la mobilitat, l’autonomia a l’hora de desplaçar-se amunt i avall. Aquest va ser un element clau que em va fer veure que hi havia un tema per explorar. A partir d’aquí, vas acumulant lectures i veus que hi ha molts personatges per als quals la bicicleta té un paper molt rellevant.

La bicicleta vol dir moure’s. I moure’s vol dir prescindir de pares, marits o germans a l’hora d’anar en un carro amunt i avall. A més a més, també planteja una altra qüestió rellevant. Per anar en bicicleta s’hi ha d’anar amb comoditat. Llavors, se simplifica el vestuari per poder anar en bicicleta. I això genera tensions. Per això cito molt Mary Wollstonecraft, pionera del pensament feminista. Durant molts anys, les dones, sobretot les dones burgeses, estaven tancades a casa. I pràcticament no feien cap activitat física de relleu. Tot això canvia. És a dir, assumir aquest protagonisme i marxar cap a fora. I això posa en qüestió el vestuari. És una batalla que dura molts anys, perquè fins fa relativament poc determinades carreres estaven vedades per a les dones. Es tracta de trencar aquestes barreres. I la bicicleta, modestament, hi té el seu paper. Una de les característiques bàsiques de la bicicleta és que no la pots fer servir a casa teva. L’únic lloc on pots anar amb la bicicleta és en un espai públic. Per tant, estem fent una declaració.

La bicicleta retalla el temps efectiu de treball. I serveix tant per a conflictes obrers puntuals com per a conflictes d’una dimensió molt més gran. Per exemple, la guerra del Vietnam no s’entén sense bicicletes. Agafaven unes bicicletes fabricades a la Xina, les rectificaven i tenien una capacitat de càrrega de 200 quilos. Una sola persona movia 200 quilos de càrrega amunt i avall. En escenaris de clandestinitat, això és brutal.

D’entrada hi ha un context d’humor fàcil. Però, a banda d’això, la bicicleta també apareix en narracions que desprenen un contingut eròtic. Per exemple, la Lolita de Vladimir Nabokov. Ella no provoca ningú, però es mou. I aquell moviment, Nabokov el reconeix com un element eròtic. L’escriptor argentí Julio Cortázar també va convertir la bicicleta en matèria literària i en protagonista d’alguna de les seves narracions, com ara el recull de contes Historias de cronopios y de famas, publicat el 1962.

En aquest cas, a més a més del protagonisme que té en el títol (El lladre de bicicletes) i en l’argument, la bicicleta és un símbol de l’intent del protagonista per escapar de la pobresa. O tens bicicleta o no tens feina. El protagonista viu en un suburbi, segurament ha estat desplaçat a l’extraradi de la ciutat, i necessita la bicicleta per anar al centre a treballar per a l’Ajuntament. Per mi aquesta seria molt representativa. Una altra pel·lícula meravellosa en què la bicicleta té un paper rellevant és Muerte de un ciclista (1955), de Juan Antonio Bardem. Sempre m’he preguntat com es va poder fer aquella pel·lícula en ple franquisme. I, a més a més, va ser una coproducció hispano-italiana i a Itàlia també la van censurar per les pressions que va haver-hi des del Vaticà.

A mesura que es va popularitzant, la imatge de la bicicleta canvia i ja no és un element de modernitat. Ara, en canvi, torna a ser-ho en determinats contextos. En el debat sobre el canvi climàtic i la massificació del trànsit, la bicicleta està tornant a guanyar prestigi. Continua pesant molt l’esport, però ha guanyat molt de terreny en la vida quotidiana, perquè hi ha pares que hi acompanyen els fills a l’escola cada dia i hi ha gent que decideix convertir-la en el seu mitjà de transport quotidià.