L’origen fundacional del poblat de La Cella de Salou és grec

L’equip d’arqueòlegs que treballa des de principis d’agost al poblat de la Cella de Salou ha trobat uns elements de cobriment de sostres que corroboren que l’origen fundacional de l’espai és grec i, per tant, les hipòtesis que ja es van fer quan el va començar al jaciment l’any 2010.“Estem trobant algun element constructiu que ens apunta cap a aquest món grec. Això és novetat de fa no res. Hem trobat un tipus de cobriment dels sostres, els quals els trobem en assentaments grecs i, posteriorment romans”, assegura a l’ACN el professor del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Jordi Diloli. Els responsables de l’actuació també destaquen l’urbanisme de l’assentament. “Totes les cases tenen una estructura molt similar, que passa dels 90 als 120 metres quadrats, i parcel·les molt igualitàries”, assenyala Ivan Cots, codirector de les excavacions.

La campanya d’excavacions, que encara està en marxa, ja ha assolit els primers resultats. Tot i que l’origen del poblat està relacionat amb el món hel·lènic, com s’ha pogut demostrar ara, els investigadors subratllen que es tractava d’una població “multicultural”, on van conviure ibers i púnics. Es tracta d’un jaciment “singular” en tot el vessant mediterrani peninsular perquè es tracta d’un assentament “complex i diferenciat” del conjunt d’altres poblats protohistòrics de la Cessetània, tant pel que fa a singularitats constructives, com per una cronologia inhabitual, ja que data des d’inicis del IV a mitjans del III aC, és a dir, del 400 a 250-40 aproximadament. De fet, expliquen que ni la seva fundació ni abandonament responen als paràmetres “més habituals” en aquesta regió en època ibèrica. Les excavacions s’han centrat en l’àrea de més de 550 m2 del jaciment que es troba en terrenys del port de Tarragona- que n’ha finançat els treballs -, els quals estan adjacents a la part ja excavada i consolidada per l’Ajuntament de Salou, que n’és l’altra propietària.