patrimoni
Les excavacions al poblat ibèric del Turó del Vent del Corredor refermen la importància de l’assentament
Els treballs duts a terme a l’agost, han permès obrir un nou espai i excavar un conjunt d’onze sitges
Confirmen que l’indret s’utilitzava com a magatzem de gra i com a espai de producció tèxtil i de metalls pels ibers laietans
Els treballs arqueològics d’aquest mes d’agost al jaciment ibèric del Turó del Vent, al Corredor, al Parc del Montnegre i el Corredor han permès descobrir nous elements per saber quin paper va jugar l’indret dins la història. El Turó del Vent, a Llinars del Vallès, va ser ocupat per diferents poblacions ara fa 2.200 anys, entre el segle IV aC i els primers decennis del segle II aC. Ara, les darreres excavacions han confirmat l’existència d’un assentament molt important per l’economia dels ibers laietans, els habitants de l’actual costa central catalana, entre els rius Llobregat i Tordera. Les restes del turó són conegudes des de les darreries del segle XIX, tot i que després d’algunes intervencions entre els anys setanta i vuitanta, l’any 2017 es va reprendre la recerca.
El Turó del Vent és un graner fortificat, una plataforma elevada rodejada d’un sistema defensiu que guarda a l’interior un espai productiu i d’emmagatzematge, caracteritzat especialment per les sitges. Són forats excavats a terra d’uns 2,5 o 3,5 metres de profunditat i d’un diàmetre d’entre 0,40 o 1 m, que permetien la conservació de l’excedent agrícola i la preservació del cereal de l’interior durant força temps. Una acgtivitat que també es complementava amb el treball tèxtil i metal·lúrgic, que els arqueòlegs han documentat.
Important magatzem
Els treballs d’aquest 2024 s’han centrat en un conjunt d’onze sitges, que se sumen a la vuitantena que hi havia excavades fins ara, i en l’obertura d’un nou espai. També s’han agafat mostres dels elements que han descobert, per fer diferents analítiques i així descobrir-ne el contingut. I és que una vegada les sitges eren abandonades, s’aprofitaven com a abocadors per a les deixalles del poblat. Un fet que aporta informació important als arqueòlegs sobre la vida dels ibers. A l’interior de les sitges s’ha recuperat gran quantitat de material com per exemple 34 nous pesos de teler, una eina de ferro anomenada cavafems o àrpies, que servia per a remoure la terra, similar a una aixada però amb tres pues, una punta d’espasa, o un vaset de ceràmica sencer.
Els nous treballs refermen la importància del jaciment com a centre d’emmagatzematge de cereal, així com de producció tèxtil i de metalls, sent un jaciment clau per al funcionament del territori laietà (tribu dels ibers que ocupava aquest territori). Aquest assentament rebria una gran quantitat de recursos agrícoles i metal·lúrgics de la zona del Vallès Oriental i els emmagatzemaria, els transformaria i els distribuiria cap a la costa, a la capital (Burriac, Cabrera de Mar), i probablement una part també per al comerç d’altres pobles del Mediterrani. Les darreres hipòtesis apunten també a la utilització d’aquest jaciment durant els conflictes que van sacsejar el nord-est peninsular vora el 200 aC, com la segona guerra púnica (218 aC al 202 aC) i la campanya de Cató per sufocar la revolta indígena (197 al 195 aC). Durant aquests episodis, el Turó del Vent podria haver funcionat com un centre logístic laietà que aprovisionava les tropes romanes durant la conquesta.
Tombes medievals
Al Turó del Vent també s’han s’han trobat 4 noves tombes d’època alt medieval, que caldrà excavar la propera campanya. Aquestes 4 tombes s’afegeixen a les 6 excavades el 1984, i a les 6 localitzades entre el 2017 fins el 2023. Amb aquesta nova troballa la necròpolis medieval suma 18 individus, enterrats al voltant del 800 dC segons els resultats del carboni 14. La població que es va enterrar al Turó del Vent eren cristians, en un període de força inestabilitat. Eren els darrers moments de control islàmic i l’inici de la conquesta carolíngia que es fa amb Barcelona l’any 801. Per tant, es documenten els darrers habitants sota control islàmic o els primers habitants de l’ocupació dels francs. Els cossos que s’han localitzat s’hauríem de relacionar amb el Castell vell de Llinars, situat tan sols a 900 metres, tot i que les primeres notícies d’aquest castell és del 975, per tant, gairebé 200 anys abans.
La recerca l’ha duta a terme l’associació LAiPat (Laietània, Arqueologia i Patrimoni), sota la direcció dels arqueòlegs Pau Menéndez i Eric Sobrevia, que estudia la protohistòria a les comarques del Vallès i del Maresme, amb l’excavació i prospecció d’altres jaciments propers. La investigació es desenvolupa dins del projecte de recerca quadriennal Dinàmiques d’ocupació i vertebració del territori a la Laietània central i septentrional (s. VI-II aC), aprovat i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Igualment, compta amb el finançament de l’Ajuntament de Llinars del Vallès, que ha col·laborat econòmicament per allotjar i mantenir els voluntaris de les diverses universitats catalanes que han participat en l’excavació i de la Diputació de Barcelona a través del Parc del Montnegre i el Corredor, col·laborant enguany a la neteja i el desbrossat del jaciment prèviament a la intervenció.
