Albert Pla treu a la venda 'La diferencia'
Música
Albert Pla parla fluixet, així com canta, com un xiuxiueig, amb un mig somriure sempre a la boca, com si se n'estigués fotent de tu. Diu el just necessari i quan obre la boca és perquè te'n recordis. Tot i el títol del seu últim disc, La diferencia (El Volcán), no creu que ell sigui diferent a la resta. "Em vaig equivocar de títol", admet.
Albert Pla acaba de canviar de discogràfica per finalització de contracte -després d'anys i panys amb BMG Ariola, ara Sony-BMG- i remarca el "carinyo" i l'"interès" del nou segell. Ell, tanmateix, continua amb la seva, un estil i una manera de fer inconfusibles. Per fer aquest disc ha comptat amb la producció de Quimi Portet -que li va produir Vida y milagros- i amb la col·laboració estel·lar de Pascal Comelade, l'home, diu el cantant, que ha posat "xapa i pintura" a l'àlbum.
A Portet fins i tot li dedica l'últim tema, Bona nit, l'únic en català del CD. Un tall que és una gresca delirant pels quatre punts cardinals de Catalunya, un país amb "una història molt trista", com diu al llibret que acompanya el disc. "Les lectures de qualsevol país són sempre molt tristes", remarca. Aquest tema és el més divertit del treball i clou com un esclat un CD que comença com ell, com un xiuxiueig, amb tocs dels anys 60 i el músic preguntant-se quina és la diferència entre el bé i el mal.
La diferencia, com els últims àlbums de Pla, neix per ser interpretat en directe. Dijous ho farà a Arenys de Mar i aquest cap de setmana al festival Temporada Alta de Girona/Salt. I la primavera que ve aterrarà al Teatre Lliure. "Quan algú em demana que li mostri una cançó, la toco, mai no li poso un CD", apunta el músic sabadellenc. Una prova clara de la seva idiosincràsia. No debades on més còmode es troba és als teatres. "L'espectacle d'ara el faig jo sol, amb la guitarra, i la gent ha d'estar asseguda, còmoda, perquè pugui captar tots els matisos", assegura.
Crisi, quina crisi?
Albert Pla és un dels cantants catalans que més bé li ha anat per Espanya, fins i tot per Sud-amèrica. "En els últims 15 anys he actuat més a Espanya; si hagués hagut de dependre de Catalunya...", diu, amb uns punts suspensius força eloqüents. Burgos o Salamanca són places on actuarà aquesta temporada. "Els hem colat molts bolos al PP", apunta, sorneguer. A més, la crisi ja li va bé, ja que sempre ha tingut més èxit, ens comenta, en temps convulsos.
L'èxit lluny del seu país no ha influït en la tria de la llengua dels discos. "Ho faig de manera espontània, sense plantejar-m'ho gaire", indica. I, de fet, als seus discos sol barrejar castellà i català.
Cadascun dels onze temes de La diferencia és gairebé per emmarcar-lo, i un tast del talent d'Albert Pla. Això sí, tot i estar envoltat de fans de Francesc Pujols, diu que no pensa fer-li cap cançó. Segurament aquesta és la diferència. Ell, amb el seu xiuxiueig que et menja, voraç, ha construït una de les carreres més sòlides del panorama musical català.
