Arrenca la Temporada ‘Llarga’

Proposem rebatejar aquesta 33a edició del Temporada Alta pel de la programació de la Temporada Llarga. I és que, mai fins ara, s’havien presentat fins a 110 espectacles diferents ni s’havia escampat tant pel calendari. Quan habitualment les funcions arrenquen a principi d’octubre, avui, 13 de setembre, ja es fa la primera funció del festival, que s’allarga fins al pont de la Puríssima (8 de desembre). Salvador Sunyer, director del festival, admet que no han trobat un espectacle internacional de gran format que sigui el cap de cartell aquest any.

El festival, però, té moltes perles, com l’actuació d’Isabelle Huppert en el muntatge Bérénice, que dirigirà Romeo Castellucci, un dels directors fetitxe en el festival de tardor. Potser no hi ha treballs signats per Kristian Luppa, Christiane Jatahy o un Oskaras Korsunovas, però Marina Otero, Sergio Blanco o Lagartijas Tiradas al Sol repeteixen en l’apartat internacional, on s’incorporen dos noms nous a la nòmina americana: el director argentí Guillermo Cacace i la companyia xilena Bonobo. La complicitat històrica amb Stefan Kaegi (Rimini Protokoll) es transforma en la marató a l’aire lliure, de set hores de durada, en la qual intervenen set companyies d’artistes europeus (entre les quals hi ha El Conde de Torrefiel, com a representació catalana). Es programa a Celrà el cap de setmana del 5 i 6 d’octubre (diverses representacions) a l’aire lliure. Altres noms internacionals són el de l’actual director del Festival d’Avinyó, Tiago Rodrigues. A Dans la mesure de l’impossible fa una reflexió sobre les paradoxes que comporten l’arribada de cooperants internacionals en zones de conflicte. Toni Servillo, que ja va meravellar amb un De Filippo el 2013, Le voci di dentro, planat del drama a la comèdia, proposa, ara, Tre modi per non morire en què ell mateix representa aquest text de Giuseppe Montesano. La peça explora com la poesia de Baudelaire, Dante i els clàssics grecs ens ensenya a estimar la vida per damunt de la depressió i la injustícia. Marina Otero completarà la trilogia sobre la relació de parella traumàtica: Fuck me. Love me, i ara, Kill me.

La Veronal ha passat a ser una de les companyies catalanes que s’utilitza de reclam (juntament amb els Conde que representaran La luz de un lago) el cap de setmana de programadors (a partir d’ara es coneixerà com a Big Bang. La Veronal estrena Totentanz. Morgen ist die frage, un treball que es podrà veure al Lliure, que també la coprodueix juntament el Temporada Alta, la Triennale Milano i el d’Otoño de Madrid.

Pel que fa als suports a les produccions, destaca la d’Un matrimoni de Boston perquè recupera una producció que va resultar un èxit a l’Espai Lliure el 2005 amb la presència d’Anna Lizaran. El director Josep Maria Mestres va sacsejar l’escena catalana amb un text del David Mamet més punyent i tres protagonistes en estat de gràcia: Anna Lizaran, Emma Vilarasau i Marta Marco. Gairebé vint anys després, el director torna a l’obra, donant a Emma Vilarasau el paper que llavors feia Lizaran, mentre Marta Marco interpretarà el paper que va fer al seu moment Vilarasau i incorporant l’Emma Arquillué, que no estava en el muntatge original, i que assumirà el paper de Marco. Amb diàlegs penetrants i incisius, Mamet explora les relacions de poder entre una parella benestant, personatges replets de contradiccions que emergeixen en el transcurs d’una vetllada. L’obra es pot veure el primer cap de setmana (de 4 al 6 d’octubre, cinc representacions) i posteriorment farà temporada a La Villarroel.

Una altra peça adreçada als amants del teatre és Hamlet.02, que ha reescrit Sergi Belbel i que interpreta Enric Cambray. L’obra, que arriba al teatre de Salt (18 d’octubre) s’haurà vist amb antelació en una sala no convencional del TNC. Aquest muntatge és la segona part de la versió que Belbel va fer de la primera escena de Hamlet (Hamlet.01) en què Cambray es presenta com el príncep de Dinamarca convertit en un tragicòmic monologuista. En aquest segon quadre el protagonista delira un pas més i decideix que venjarà la mort del pare utilitzant l’estilet del teatre.

El festival gironí reforçarà també el seu suport a la creació escènica catalana amb la coproducció d’onze espectacles d’artistes com ara Oriol Pla (Gola), Lucía del Greco (Pura passió), Jordi Casanovas (Allà lluny hi havia una caseta), cabosanroque (El castor que plorava), Aina Tur (Sis hectàrees d’oliveres), premi Quim Masó, que ja s’ha pogut veure al Grec), Llàtzer Garcia (Bartleby), Les Impuxibles (Caramel) i José y sus hermanas (Morir lo hace todo el mundo, també estrenat a Barcelona aquest juliol). I, com un dels projectes inajornables, es programa la XIV edició del Torneig de Dramatúrgia.

El Temporada Alta (amb el suport de la Fundació La Ciutat Invisible i CaixaForum+) procura deixar petjada dels artistes de referència internacional conjugant els catalans amb els internacionals. L’any passat, van obrir una línia d’entrevistes, La caverna, que va resultar ser un èxit, amb entrevistes a artistes com Angélica Liddell, Romeo Castellucci o Marcos Morau. Enguany, els convidats són Anne Teresa de Keersmaeker, Lluís Pasqual, cabosanroque i El Conde de Torrefiel. Els capítols es poden veure gratuïtament als canals digitals. També hi haurà segona temporada d’Això no és un càsting, el pòdcast de Temporada Alta amb Ràdio Primavera Sound, que reunirà convidats com Guillem Clua, Joan Yago, Cristina Clemente i companyies com Cultura i Conflicte o La Conquesta del Pol Sud, entre altres.