Cultura
Mor l’escriptor libanès Elias Khoury, defensor del poble palestí
Autor de més d’una desena de novel·les, entre les quals destaca ‘La cova del Sol’ (1998)
L’escriptor, dramaturg, periodista i crític literari Elias Khoury, va morir diumenge, a Beirut (Líban), a l’edat de 76 anys. Era conegut com un dels més grans escriptors de l’última dècada del món àrab, i els seus textos van ser traduïts en múltiples idiomes, entre ells, el català. De fet, havia viatjat diverses vegades a casa nostra, i s’havia informat bé de la història i les reivindicacions nacionals de Catalunya.
Nascut en el si d’una família grega ortodoxa del barri cristià d’Achrafieh de Beirut, va introduir-se en el món àrab de la mà del novel·lista libanès Jurji Zaydan i dels clàssics de la literatura àrab, i a poc a poc va anar-se apropant a la causa propalestina. Amb 19 anys va viatjar a Jordània per visitar un camp de refugiats palestins i va allistar-se a Al-Fatah, formació integrada a l’OAP (Organització per a l’Alliberament de Palestina). Va estudiar Història a la Universitat del Líban i es va doctorar en Història Social a la Universitat de París. L’any 1975 va retornar al seu país per combatre en la Guerra Civil al costat d’Al-Fatah.
La seva primera presència en l’escena literària va ser al capdavant de la publicació progressista Mawaqif (1972), i pocs anys més tard va escriure la seva primera obra The little mountain (1976), ambientada en la guerra civil del Líban. A partir d’aquest moment va anar publicant noves obres i textos, entre els quals hi ha dues obres de teatre. La seva novel·la més coneguda, i la qual ha estat traduïda al català és La cova del sol (1998), una radiografia de la vida de diversos palestins que han hagut de refugiar-se al Líban a causa del conflicte amb Israel. El llibre va ser adaptat per fer-ne una pel·lícula, i va ser reconegut amb diversos premis, entre els quals, el Premi de Palestina de l’any 2000. La seva trajectòria es va anar desenvolupant entre diverses editorials i mitjans de comunicació, com el suplement cultural del diari libanès Al-Nahar, el qual va ser-ne el director entre el 1993 i el 2009. També va impartir classes a diverses universitats de l’Orient Mitjà, d’Europa i dels Estats Units.
Entre el 1993 i el 1999 va llogar el Teatre de Beirut per tal d’organitzar-hi obres de teatre, festivals de cinemes i diverses exposicions en favor del poble palestí. També s’hi van fer conferències i diversos actes polítics.
