Cultura
Mor Benny Golson, històric saxofonista i compositor nord-americà de jazz
Va ser una figura clau en el desenvolupament del hard-bop i a casa nostra va deixar-se veure en diversos festivals de jazz repartits per tot el país
El saxofonista, arranjador i compositor Benny Golson va morir el cap de setmana passat als 95 anys, a la seva casa de Manhattan. Va tocar amb alguns dels noms més importants de l’escena del jazz i va ser pioner en l’estil musical hard-bop durant els anys seixanta.
Nascut a Filadèlfia l’any 1929, va iniciar-se amb el piano als 9 anys, i quan era a l’institut va fascinar-se per l’instrument del saxo. Va convèncer els seus pares perquè n’hi compressin un i va començar a tocar amb diversos músics locals. De més gran, va abandonar els estudis universitaris per dedicar-se exclusivament a la música. Va unir-se a la banda de rhythm-and-blues del cantant Bull Moose Jackson i entre el 1953 i el 1959 va tocar amb diversos gegants del jazz com John Coltrane, Dizzy Gillespie i Art Blakey. L’any 1959 va formar el seu propi grup The Jazztet, que entre les seves composicions més conegudes hi havia Whisper not, I remember Clifford, Blues March o Killer Joe. Van aconseguir un estil musical inconfusible i van convertir-se en una referència del hard-bop.
A partir de mitjans dels seixanta, va traslladar-se a viure a Los Angeles i va començar a compondre i arranjar música enfocada a la televisió i al cinema. Algunes de les sèries o pel·lícules les quals es va sentir la seva música són Mission: impossible (1966), Room 222 (1969), The Partridge family (1970), o M*A*S*H (1972), entre altres.
Als anys vuitanta va recuperar el seu antic grup, The Jazztet, amb el qual van gravar sis àlbums i van fer gires per tot el món, amb un gran èxit. Al llarg de la seva carrera, Golson va trepitjar diverses vegades el nostre país, participant en festivals de jazz com el de Girona, el qual es va convertir en un habitual, el de tardor de Lleida, o a Barcelona, on no només va actuar en festivals, sinó també en sales de concerts.
El 1996 va rebre el premi NEA Jazz Masters de la National Endowment for the Arts; el 2007 va rebre l’International Academy of Jazz Outstanding Lifetime Achievement; i l’any 2009 va entrar a l’International Academy of Jazz Hall of Fame.