Els primers pobladors de la Canovelles de fa 6.500 anys
El jaciment de Ca l’Estrada 2 té restes dels primers pagesos i ramaders del neolític, i és un dels més ben conservats de tot Catalunya
Es va excavar el 2015, arran de les tasques d’arqueologia preventiva fetes abans de la construcció de l’escola Els Quatre Vents
-
Els primers pobladors de la Canovelles de fa 6.500 anys AJ. CANOVELLES. -
A l’esquerra, la solana de les cabanes del poblat neolític; a la dreta, a dalt, un dels dos cossos trobats, i a baix, restes dels forns que s’usaven per cuinar els aliments AJ. DE CANOVELLES. -
Els primers pobladors de la Canovelles de fa 6.500 anys AJ. CANOVELLES.
Al poblat hi van trobar dues cabanes, forns i fogars, zona de treball i abocadors, i un sector funerari
La zona on actualment està situada la ciutat de Canovelles té una llarga trajectòria de poblament coneguda, almenys des del neolític, ara fa 6.500 anys, i fins al dia d’avui. De fet, és com un palimpsest, un document antic reescrit molts cops en diferents moments de la història, que ens permet resseguir la seva evolució per entendre el present. Hi ha restes arqueològiques de moltes etapes històriques, algunes de les quals han estat descobertes, com el jaciment de Ca l’Estrada 2, i d’altres encara s’han de revelar. Com a molts indrets de la Mediterrània de gran riquesa arqueològica, on hi ha jaciments ben conservats, ens permet saber com eren els primers pobladors, sobretot ramaders i pagesos, de la zona vallesana de Canovelles. El municipi ara, al segle XXI, limita al sud amb Granollers, al nord amb l’Ametlla del Vallès, al nord i a l’est amb les Franqueses del Vallès i a l’oest amb Santa Eulàlia de Ronçana, però en el passat no s’atenien a les línies divisòries administratives actuals, sinó més aviat a la lògica de l’aprofitament pràctic dels elements de la natura, la flora i la fauna, per fixar la seva localització física.
Arqueologia preventiva
L’any 2015, abans de les obres per construir l’escola Els Quatre Vents, es va dur a terme una excavació d’arqueologia preventiva perquè se sospitava que a la finca de Ca l’Estrada s’hi podien localitzar elements arqueològics rellevants. Jordi Roig va ser l’arqueòleg en cap de l’excavació, i va estar vinculat al procés de museïtzació de les restes trobades a l’espai de 2.000 metres quadrats excavats. Roig explica que el 2005 es va fer “la ronda Oest i la rotonda que hi ha una mica més amunt d’aquests camps de Ca l’Estrada, i ja van sortir restes, i tota aquesta àrea de cent o dos-cents metres al voltant de la rotonda va ser declarada espai d’expectativa arqueològica”.
Així, arran de l’excavació, s’hi va trobar un poblat del neolític antic perfectament estructurat i organitzat. És un dels pocs assentaments a l’aire lliure de mitjan cinquè mil·lenni aC més complets que tenim a Catalunya. Segons Roig, és excepcional per dues raons, “per la qualitat de les restes i per la seva antiguitat”. En la qualitat i la preservació del material hi té a veure el fet que a la zona hi hagi hagut rierades, i que el sediment l’hagi mantingut gairebé intacte. Es va poder localitzar una àrea on vivien i feien vida, centrada per dues singulars cabanes circulars fetes amb solera de pedra, diversos forns domèstics i llars de foc, així com espai d’abocador. I al costat de l’àrea habitada, i una mica separada i desplaçada, la zona d’enterrament, amb dos sepulcres individuals en fossa. Corresponien a dos homes, un dels quals amb un aixovar funerari associat. L’únic jaciment similar al de Canovelles de l’època neolítica és el de la Draga de l’estany de Banyoles; “allà l’aigua, el fang i el llot van fer una mica el mateix, van protegir les restes”, afirma Roig. Aquests dos jaciments són els jaciments neolítics a l’aire lliure més ben conservats de tot Catalunya.
Cada període té els seus emplaçaments; “els poblats ibèrics acostumen a estar aturonats; les vil·les romanes, com Can Terrers de la Garriga, es troben al costat de la carretera, a les planes fèrtils, i els poblats prehistòrics acostumen a estar a prop de rierols i cursos d’aigua, per afavorir les pastures o deforestar bosc per fer camps agrícoles”, explica Roig.
Lloc de pas
Que es trobin restes de civilitzacions i societats antigues en un determinat indret significa que era un lloc de pas, o d’abundant riquesa natural. Segons l’alcalde de Canovelles, Emilio Cordero, el jaciment de Ca l’Estrada 2 és “la joia que tenim”, i el fet que es trobi a Canovelles té a veure amb el fet que “és un lloc de pas, ha estat sempre molt ben comunicat des del neolític, des dels primers poblats fins a l’actualitat”. També ho assenyala Yolanda Sánchez, primera tinenta d’alcalde, i regidora d’Acció Comunitària, Cicles de Vida, Serveis a les Persones i Cultura: “És un orgull per a Canovelles fomentar aquest sentiment de pertinença, el nexe d’unió de moltes cultures diferents. Vam acollir les primeres migracions, ara les segones onades, etc. Ja érem un poble acollidor des de fa molts anys.”
El 2023 es va posar en marxa l’espai museístic del jaciment, i es va editar un llibre, El poblat neolític de Ca l’Estrada 2 de Canovelles. Els primers pagesos i ramaders de fa 6.500 anys al Vallès (4800-4550 ac), de Jordi Roig. Darrerament s’han fet prospeccions prèvies a la urbanització, a prop de la zona del jaciment, ja que com que és una zona d’interès arqueològic és obligatori fer-les. De moment no s’ha trobat cap element “destacable”, a diferència del que va passar quan es va construir l’escola Els Quatre Vents, diu Sánchez.