Carme Arenas
Expresidenta del PEN Català
“Que malgrat tot m’hagin absolt, penso que ha de fer rumiar”
Carme Arenas i Noguera (Granollers, 1954), historiadora, filòloga, escriptora, traductora, editora i catedràtica de literatura catalana, entre d’altres, va ser presidenta del PEN Català entre el 2010 i el 2018. La junta posterior, presidida per Àngels Gregori i Parra (Oliva, 1985), poeta i gestora cultural, va emprendre accions legals contra Arenas acusant-la d’irregularitats comptables valorades en gairebé sis-cents mil euros.
Després de sis anys de litigi el 5 de setembre passat es va dictar la primera sentència, que absol l’acusada de tots els càrrecs i condemna el PEN Català a pagar les costes judicials. Divendres 27 vam parlar amb ella.
Comunicat de Carme Arenas
“El proppassat 5 de setembre vam tenir coneixement del veredicte de la demanda interposada pel PEN Català, l’any 2021, contra la meva persona. En la seva decisió el jutge exposa: “Desestimo íntegrament la demanda [...] i absolc Carme Arenas Noguera de les pretensions deduïdes contra ella, amb imposició de les costes d’aquesta instància a la part demandant.”
Ara que la sentència ha estat del tot absolutòria cap a mi, em veig obligada a fer algunes manifestacions, ja que abans no se’m va donar veu. Amb tot, sempre he tingut el convenciment que al final la veritat sortiria a la llum.
VULL MANIFESTAR:
1. Mai no hi ha hagut al PEN Català, durant els meus mandats, cap forat ni comptabilitat negativa.
2. Mai no he cobrat res del PEN que abans no ho hagués treballat amb escreix i havent estat autoritzat.
3. En tot aquest llarg i tan dolorós procés de sis anys ha prevalgut atiar les manifestacions i reaccions humanes que menys ens honoren –enveja, voluntat d’ofendre i de difamar, manipulació, rancúnies, mentides, etc.–, per posar els socis en contra meva.
Un exemple de manipulació i engany ha estat el fet de sostreure informació de la pàgina web del PEN, per tal que jo no hi constés i encara menys la gent de les juntes durant la meva presidència. Només molt recentment, aquesta informació ha estat restablerta.
Molta altra informació ha estat igualment escatimada als socis, i això malgrat l’exercici de transparència tan publicitat. Per exemple, la renúncia explícita del bufet Arco contractat pel PEN per dur la causa, la qual cosa va comportar la tria d’un segon advocat.
Al llarg del procés judicial, tampoc no s’ha facilitat la documentació requerida pel jutge, ni la necessària per a la meva representació legal.
Ha estat gràcies a la complicitat i ajut de molts socis que he pogut aportar els documents necessaris. Els en dono les gràcies de tot cor!
4. Sempre he cregut molt en la feina i en l’esforç i poc en les medalles, sobretot quan se les posa una mateixa. Durant els 17 anys que vaig tenir responsabilitats al PEN Català, de primer com a secretària general i després com a presidenta, vaig tenir el goig de deixar-m’hi la pell i d’haver treballat sempre amb il·lusió i amb tota l’eficàcia de què era capaç. I això gràcies a les juntes i a l’equip, sempre competent!
La feina feta durant aquests anys és patrimoni de tots i cal tenir la generositat de reconèixer-la. A tots ells el meu profund agraïment!
5. Em dol infinitament que s’hagi utilitzat la confiança dels socis en les juntes directives per enganyar-los de manera mesquina, tramposa i interessada. Puc entendre que, creant una alarma de forat econòmic inexistent, els socis del PEN Català es posessin en guàrdia.
També el fet que s’hagi utilitzat una institució com el PEN per actuar amb finalitats de caràcter personal i que s’hagin servit dels mitjans de comunicació amb propòsits poc edificants.
6. Aquesta manera inqualificable i intolerable de procedir perjudica i molt la imatge d’una institució centenària a la qual hi ha hagut moltes persones que hem treballat per fer-la honorable i pròspera, sigui als PPCC, sigui a nivell internacional.
7. Hi ha hagut un gran deliri que ha costat, costa i costarà sofriment a tots els involucrats. Hi ha hagut una intoxicació amb familiars i persones del meu entorn. Hi ha hagut, també, una persecució personal malaltissa, totalment difamatòria. I no només cap a la meva persona.
8. Faig aquestes declaracions, doncs, també en honor a totes les persones que han treballat amb mi, a les quals s’ha volgut –em consta– intoxicar, amenaçar o absorbir cap a la causa única.
9. Comportaments com el que m’ha afectat en tants aspectes de la meva vida personal, professional i social, són del tot denunciables i mereixerien una actuació decidida per part de la junta actual.
Sé molt bé que la difamació és un delicte que potser serà motiu de responsabilitats a les persones que han actuat contra mi.
En tot aquest malaurat procés, tothom ha pogut triar l’actitud i el paper que hi ha volgut tenir. Amb l’engany i/o manipulació és fàcil aconseguir coses. No sabem fins quan. És a les mans dels socis!
10. La reparació del dany és una exigència personal, social i també moral que no puc, que no vull defugir. I més perquè aquest dany s’ha fet extensible a l’entitat a la qual he representat i servit, sense aprofitar-me de res, amb tot el respecte i tota la veneració que mereix el PEN Català.”