publicacions
Un llibre narra les històries de la Tria de Mulats com a tradició i identitat d’Espinavell i la Vall de Camprodon
Gavarres ha publicat ‘La Tria de Mulats d’Espinavell’, de la periodista i cuinera Eva Martínez Picó, que es presentarà dissabte a Molló, el dia abans de la fira ramadera
Cada primavera les eugues pareixen els seus poltres, i aquests pollins es passen tot l’estiu als prats muntanyencs, amb les seves mares –que ja tornen a estar prenyades, amb un període de gestació d’onze mesos– i cap control humà, en un estat pràcticament salvatge. Així que quan els poltres baixen a la tardor a Espinavells són ja uns animals forts i no fàcilment dominables, que requereixen del treball conjunt de diverses persones per fer ser triats de les mares. Aquest és, en essència, l’origen de la Tria de Mulats d’Espinavell, emblemàtica fira ramadera que, des de fa segles, es porta a terme cada 13 d’octubre en aquest poble del municipi de Molló, a la Vall de Camprodon (Ripollès). A Espinavell, hi viu també des de fa dues dècades Eva Martínez Picó (Barcelona, 1967), periodista reconvertida en cuinera –hi dirigeix el restaurant Can Jordi, a més del refugi de muntanya Els Estudis– que hi va anar a escriure amb tranquil·litat i va acabar implicant-se en molts projectes per dinamitzar la seva terra d’acollida entre muntanyes. Ara ha conciliat les dues coses amb la publicació del seu primer llibre, La Tria de Mulats d’Espinavell ( Editorial Gavarres ), una història construïda a partir de moltes històries humanes –recollides a partir d’entrevistes a protagonistes i testimonis de primera mà, alguns ja desapareguts– sobre la fira, que l’autora considera una part fonamental de “la tradició i la identitat” d’Espinavell, de Molló i de tota la Vall de Camprodon. El llibre va néixer com un encàrrec de l’Ajuntament de Molló, que ha col·laborat en la seva publicació, i de fet es presentarà a les dependències municipals dissabte vinent, 12 d’octubre (19 h), en un acte en el qual també participaran, a més de l’autora, l’alcalde, l’editor i la veterinària rural Imma Puigcorbé, de Revolta Pagesa. També se’n farà una petita presentació més informal, l’endemà al migdia a l’escenari de la mateixa fira.
El llibre, de 168 pàgines molt ben il·lustrades, tant amb fotografies actuals –de Josep M. Montaner i Joan Juanola– com històriques, s’obre amb un pròleg de l’escriptor Antoni Puigverd, que té estrets vincles amb Molló i fins i tot amb aquesta història, ja que el seu sogre, Artur Soldevila, va aconseguir preservar, com a delegat provincial del Ministeri d’Agricultura, els drets de pastura dels ramaders de Molló a l’altra banda de la frontera, a la muntanya de Rojà, on encara ara passen els estius. Puigverd escriu que el llibre de Martínez Picó és “una elegant barreja de memòria col·lectiva, narració personal i assaig sobre el territori”, que com a bon exercici d’història local acaba sent també universal.
Com passa amb qualsevol tradició ancestral, Martínez Picó destaca la impossibilitat de datar els orígens de la Tria de Mulats, que en el passat va ser més de mules que no pas de mulats, un terme metonímic que deriva justament de les mules, aquells animals híbrids de cavalls i burros i, per tant, estèrils però molt forts, que van ser fonamentals per a la pagesia –“A Catalunya es podien necessitar 15.000 mules noves cada any, i una mula podia costar 30.000 pessetes quan encara es feien servir els cèntims”– fins l’arribada dels tractors.
En aquells temps anteriors a la mecanització, els mulats eren importants, no només per a l’economia de la zona, sinó fins i tot per a l’exèrcit espanyol, que fins ben entrat el franquisme va tenir sobre aquests animals “dret a requisició” en cas de conflicte, com si les eugues fossin reservistes i els seus propietaris en poguessin perdre tots els drets de sobte. A canvi, els militars posaven a la disposició dels pagesos cavalls i burros sementals de molt bona qualitat que van contribuir a “millorar la raça equina pirinenca”.
La Tria de Mulats d’Espinavell, que cada 13 d’octubre fa baixar de la muntanya uns 300 cavalls i congrega multituds per veure aquest espectacle únic, és més fira des de fa mig segle, perquè va ser el 1974 quan Joan Pastoret, secretari de l’Ajuntament de Molló, “ho va fer tot perquè això és convertís en una fira popular”, aprofitant que entre el 1967 i el 1968 es va obrir la carretera que pujava cap a França, a Coll d’Ares, de manera que “els tractants de bestiar ja podien pujar amb camió fins a Espinavell”. De fet, la Tria de Mulats va acabar substituint la Fira de Santa Teresa que es celebrava cada 15 d’octubre a Camprodon.
Ara que mules i mulats han perdut pes específic en el món agrari, el present i el futur de criadors, eugassers i de la Tria de Mulats passa per la gastronomia. Justament, Eva Martínez Picó també va participar en la creació d’una associació de restaurants de la Vall de Camprodon, el 2006, per fomentar el consum de la carn de poltre com un tret característic de les seves cuines. “Jo la sé cuinar de quinze maneres diferents”, explica l’autora, que també afegeix que “ja no m’he separat del món dels cavalls mai més”. Ara, la seva altra gran passió és la història local: mentre estudia història contemporània a distància, ja té en marxa una nova recerca sobre les ovelles i la llana. “La història del món rural és la gran desconeguda”, conclou.