Javier Cámara es desdobla al ‘Vania x Vania’ de Pablo Remón

El festival Temporada Alta portarà aquest cap de setmana al Teatre Municipal de Girona Vania x Vania, una obra dirigida per Pablo Remón que compta amb dues reescriptures independents del clàssic L’oncle Vània d’Anton Txékhov. Es tracta de peces independents i representades en dies diferents, una el dissabte i una el diumenge, però interpretades pels mateixos actors, amb Javier Cámara com a protagonista. La primera proposa una versió més minimalista, mentre que la segona es divideix en dos temps: la Rússia del segle XIX i la Castella actual.

Vania x Vania és una coproducció del Teatro Español i Teatro Kamikaze que es podrà veure demà i diumenge en el marc del festival Temporada Alta. La ciutat de Girona serà l’única parada que farà a Catalunya, després de passar per Madrid on ha tingut una molt bona rebuda. L’obra, dirigida pel dramaturg Pablo Remón, compta amb intèrprets com Juan Codina, Israel Elejalde, Marta Nieto, Manuela Paso, Marina Salas, a més de Javier Cámara, aquest darrer encapçalant el repartiment en el paper de protagonista.

En declaracions a l’ACN, Remón ha declarat que com que l’obra de l’escriptor rus és d’allò més coneguda és per aquest motiu que necessitava donar-li un “enfocament personal”. Un exercici que li ha permès llegir-lo “des de dos llocs diferents” i combinar un teatre més “modern”, amb un de més “boig”. Tot i això, insisteix que en tots els casos ha treballat de valent per mantenir “l’essència” de l’original. La proposta també ha requerit la complicitat dels actors, que han hagut d’abordar els papers de múltiples formes.

Tambñe Cámara ha dit la seva i ha explicat a la roda de premsa d’aquest matí a Barcelona que primer assajaven una de les peces, i després l’altra. “En alguna ocasió no podíem evitar barrejar-les”, reconeix, “ha sigut una bogeria, un viatge fort per a nosaltres que finalment encaixa perfectament”. La primera versió de L’oncle Vània s’enfoca en allò “essencial”, amb un muntatge nu que posa el focus en els intèrprets. Aquesta aposta els permet també interpel·lar de forma més directe a l’espectador.

Pel que fa a la segona, segons el director és més “terrenal” i busca venerar els textos de l’autor, mentre alhora se salta totes les costures. “Passa en dos temps: la Rússia del segle XIX i la Castella actual, posant sobre la taula un diàleg que qüestiona certs aspectes dels seus plantejaments”, diu. Si bé Remón reconeix que no tothom anirà a les dues, afirma que això no influeix directament en la percepció de l’obra, ja que cada peça es pot veure de forma independent.

Preguntat per si es planteja tornar a repetir la fórmula amb un altre clàssic, ha deixat clar que no és una idea que tingui al cap, i que es tracta d’una conjuntura molt concreta que celebra que es pugui veure en un festival com Temporada Alta. “És tot un luxe”, admet juntament amb Cámara.