festival de sitges
El veterà Giancarlo Esposito i una Spielberg debutant
Please don’t feed the children (Sisplau, no alimenteu els nens), una mena d’adaptació del conte de Hansel i Gretel barrejada amb el terror provocat per una pandèmia, han portat avui al festival de Sitges aplaudiments, una estrella de pes, Giancarlo Esposito, i una directora amb l’ADN del cinema a les venes, Destry Allyn Spielberg. El festival celebrarà l’any vinent els 50 anys de Tauró i Àngel Sala feia broma aquesta setmana que “si ve Steven Spielberg jo plegaré”. De moment ha vingut la seva filla de 27 anys, Destry Allyn Spielberg, que debuta amb el seu primer llargmetratge en el que defineix com “una experiència gairebé espiritual”.
La directora ha explicat que de petita li agradava fer pel·lícules amb els seus amics per divertir-se, però no havia planificat dedicar-s’hi. Només havia fet d’actriu en mitja dotzena de petits papers. Amb una amiga, van decidir rodar aquesta pel·lícula en només divuit dies, “una autèntica bogeria, no ho tornaré a fer mai més”. Però l’experiència li va agradar: “Quan em vaig posar darrere la càmera em vaig adonar que m’agradava moltíssim, va ser una experiència gairebé espiritual i em vaig quedar darrere la càmera i no al davant.”
Giancarlo Esposito
Un grapat d’adolescents, que acompanyaven ahir i avui la directora en les dues projeccions del film, són els protagonistes principals. Entre els secundaris, destaca Giancarlo Esposito, ha arribat avui a Sitges per rebre el premi Màquina del Temps del festival. Actor de pel·lícules tan notables com Haz lo que debas, de Spike Lee, i Sospitosos habituals, de Bryan Singer, i malvat principal de la sèrie Breaking bad, Esposito ha afirmat , malgrat tot: “Sento que estic a l’inici i no al final de la meva carrera.” Poc importa que hagin passat 35 anys del seu treball amb Lee i 45 del seu debut.
Giancarlo Esposito, que ha treballat també amb Francis Ford Coppola a Megalópolis, actualment en cartell, ha dit que està molt content de ser a Sitges presentant el film i recollint el premi. “M’encanta ser en un lloc en el qual se celebren als creadors”, afirma. Assegura que li agrada molt “donar suport a les noves generacions de cineastes” i per això treballa en aquesta òpera prima de Destry Allyn Spielberg. “La pel·lícula reflecteix una cosa que està passant als EUA amb els joves –hi afegeix l’actor, en referència al relleu generacional–. Vull empoderar les meves filles i que sàpiguen que les seves idees són importants.”
Please don’t feed the children comença en un món terroritzat per una pandèmia que converteix els éssers humans en caníbals. Els nens són asimptomàtics i això genera un pànic que fa que els internin en camps i fins i tot els matin. Un grup d’adolescents inicia una fugida cap a la frontera amb Mèxic, però van a parar en una casa on una dona (Michelle Dockery) els seda i els tanca a les golfes, no se sap amb quines intencions. El film ha estat fet amb pocs diners, però Destry Allyn Spielberg mostra un talent per a la narració i una capacitat de mantenir l’espectador enganxat a la butaca impropis d’una debutant que no arriba als trenta anys.
Demà