ARTS EN VIU
Fira Mediterrània impulsa el talent en una edició amb el 86,5% d’ocupació
El 77% dels espectacles han estat estrena, on destaquen les creacions activades a partir de l’Obrador d’arrel i el Pla d’Impuls
S’han acreditat 1.140 professionals per veure 1.049 artistes
Fira Mediterrània és capital per a la cultura catalana. Evidentment, que és clau també per al desenvolupament per a les arts d’arrel, però gràcies al suport al nou talent a través de diferents iniciatives com l’Obrador d’arrel, el Pla d’impuls o el premi Delfí Colomé estan obrint un sector de mercat i de creació als artistes, alhora que renoven la mirada dels esbarts. Aquesta edició, amb un 86,5% d’ocupació als espectacles de sala, ho demostra a bastament. Voltant aquests dies per Manresa es percep que, si a l’escenari hi ha una presència de totes les generacions (tot i que mana la juvenil), és en les actuacions musicals on es concentra el jovent de públic, mentre que en les propostes de dansa i escèniques, domina un perfil d’espectador més madur. El 77% de les propostes d’aquesta edició han estat estrenes. Això marca el perfil de risc d’una fira que s’ha obert a la creació contemporània i a l’experimentació. Enguany, el Mercat de les Flors tindrà un programa específic d’arrel amb Laila Tafur, Laia Santanach, i Manuel Liñán que han estat al cartell de la Fira aquests dies i Rel i grapa que ja es va veure l’edició passada a Manresa). Bon exemple de la vitalitat del Pla d’Impuls és Folk as queer (premi Delfí Colomé), els tallers de trobada d’artistes de diferents esbarts i sectors (Sònia Gómez ha treballat amb ballarins de Quebec i catalans a En paral·lel, mentre que Sara Cano ha barrejat les danses de balladors catalans a Vibra) l’estrena d’Ancorae, en una escena intensa de cante, ball i interpretació en solitari així com els Saraus d’arrel (que té un aire al fi de festa de l’Ésdansa) i les actuacions dels esbarts, amb un suport extern de mirada dramatúrgica i de direcció professional (Esbart Joaquim Ruyra, Maragall i Sant Martí).
Un mínim de 41 sessions han exhaurit les seves localitats en aquesta edició. Així ho ha explicat el director artístic, Jordi Fosas, aquest migdia en el balanç avançat del festival. El director celebra que “hem aconseguit que tothom conegui allò que s’està generant avui amb les arts d’arrel”. La fira ha comptat amb 74 propostes i la participació de 1.049 artistes. Fosas ha destacat les propostes de l’Obrador d’Arrel (un 26% de la programació) amb estrenes com les de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, Momi Maiga i Tarta Relena. Pel que fa a la part de mercat, s’ha assolit la xifra de 1.140 professionals acreditats.
Cossos i so
Si el segon premi Delfí Colomé es va inspirar en els castellers (la tradició catalana més mediàtica) a ‘Pilar de dos‘, ara el coreògraf i ballarí Pere Seda s’interessa per la musicalitat dels diables que queda aplacada pels petards i les carretilles i que s’ha mantingut apartada en la recerca dels esbarts. ‘Folk as queer’ va més enllà del fet de vestir per rols. També la dansa trenca la relació de noi galant que s’adreça a la noia. Fins i tot la tria de la sardana (‘La llevantina’) i el ball pla de ‘Llavaneres’ revelen una certa incomoditat i incorrecció. Aquesta interessada mirada a la controvèrsia (i fins i tot A l’humor més càustic) ja s’ha pogut veure a ‘Autoodi’ (Fira Mediterrània 2023).
En l’àmbit escènic, la peça agafa volada quan apareix un capgròs i trasllada el protagonisme a aquestes figures. De sobte, el cos és vincla i els peus passen a ser mans, només movent la faldilla de la cintura al coll del rostre volgudament desproporcionat. La posició del cos, més que la constitució corporal, és el que trasllada els rols de gènere, incorporats a les convencions socials. ‘Folk as Queer‘ hi juga, les investiga, s’hi revolta i acaba superant prejudicis; és alliberador (i esgotador pels ballarins).