Arts escèniques

arts escèniques

El feminisme de Virginie Despentes fa el salt a l’escena teatral

‘Teoria King Kong’, dirigida per Isis Martín i i interpretada per Maria Pau Pigem, es tracta d’un monòleg basat en l’obra de la novel·lista francesa que comparteix l’experiència personal per parlar sense embuts de la violació, la prostitució o la moral

L’espectacle, que es va veure el passat mes d’abril al Teatre de Salt, retorna a l’equipament en el marc de Temporada Alta amb una funció que tindrà lloc el 29 d’octubre

Temporada Alta porta a escena un dels grans llibres del feminisme i la teoria del gènere, La teoria King Kong, escrita per l’autora i cineasta francesa Virginie Despentes l’any 2006. L’obra dirigida per Isis Martín i interpretada per Maria Pau Pigem, es va veure el mes d’abril al Teatre de Salt i ara torna amb una única funció el 29 d’octubre.

La teoria King Kong és un assaig incisiu en el qual Virginie Despentes comparteix la seva pròpia experiència per parlar sense embuts ni concessions sobre violació, prostitució, repressió del desig, moral, pornografia i maternitat, amb l’objectiu de contribuir a l’enderrocament de les bases patriarcals de la societat actual.

L’adaptació de l’obra literària a escena ha anat a càrrec de M. Àngels Cabré, que amb aquest treball planteja alguns dels temes candents del feminisme sense embuts, interpel·lant directament al públic. A partir del tractament de temes incòmodes –que fins i tot presenten posicions enfrontades dins del col·lectiu feminista– l’obra de Despentes, tan provocadora i poc convencional, obliga el públic a parlar, discutir i debatre sobre com avançar.

Teoria King Kong és la teorització d’una experiència que posa contra les cordes i fa replantejar aspectes de la cultura que fins al moment semblaven inamovibles. Virginie Despentes posa en qüestió les creences més arrelades, se’n riu de la relació amb el poder, amb la violència i amb la moral. És salvatge, irreverent, i amb un to entre punk i nihilista, parla de tot i fa esclatar prejudicis.

El muntatge, a més, es presenta en una escenografia en construcció i destrucció alhora, on es poden buscar a profunditats de l’espai escènic, l’origen i l’arrel de tot plegat. En definitiva, es tracta d’una posada en escena que acompanya el procés creatiu en el seu “morir per tornar a néixer”, ple d’actes fundacionals i amb un poder sanador incalculable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.