Terrifier 3 continua imparable i batent rècords de recaptació tot i els molts advertiments als espectadors pel seu grau de violència explícita. Després del seu pas per Sitges, ara s’estrena a la nostra cartellera coincidint amb Halloween –època procliu al cinema de terror– tot i estar ambientada en el Nadal, una celebració que el pallasso Art pretén eclipsar al Pare Noel regalant-nos del seu sac un tiberi de sang, fetge i vísceres. Durant el festival vam poder conversar –juntament amb el company Agus Izquierdo, del Núvol– amb el pare de la criatura.
Què opina que la pel·lícula a França hagi estat segellada amb l’etiqueta de “No recomanada per a menors de 18 anys”?
Doncs et seré sincer, és un gran honor. Em sento orgullós, perquè és una qualificació que no havia estat aplicada sobre cap pel·lícula de terror des del 2006, amb Saw 3, si no recordo malament. Soc conegut per haver superat límits del gore, què esperàveu? [riu]. Això sí: tinc curiositat per saber quina escena els va fer decidir-ho, quina imatge els va posar al límit i va trasbalsar els responsables. No tinc la informació.
Té algun trauma amb el Nadal?
Hem arruïnat el Nadal a molta gent [riu]. Sempre m’ha encantat el subgènere de terror nadalenc. Black Christmas és una de les meves pel·lícules preferides. El Nadal és l’època de l’any, juntament amb Halloween, que més m’agrada.
Per les primeres entregues de ‘Terrifier’, no ho hauria dit mai.
M’encanta aquesta naturalesa acollidora que tenen les festes. En realitat, soc una persona molt familiar, i m’encanta que ens reunim tots i ens fem regals i compartim joia i felicitat.
Veure l’Art vestit de Pare Noel impressiona molt, tot sigui dit.
L’Art sempre ha portat un sac gegant ple de llaminadures a l’esquena. És a dir, ja d’entrada encaixava en l’arquetip d’un Pare Noel psicòpata. També s’hi assembla Tales from the Crypt dels setanta, l’antologia; van fer un remake als noranta en el qual s’incorpora un episodi que es diu And All Through the House i que presenta un Santa Claus maníac. És un dels meus episodis de terror predilectes, em va influenciar molt. Aquest model va ser una mica l’embrió sobre el qual vaig treballar. Terrifier 3, a més, ha significat per a mi una oportunitat meravellosa d’aportar el meu granet de sorra en aquest món.
Art és el seu ‘alter ego’?
Et diré una cosa: interiorment, s’assembla molt més a mi que al David (Howard Thornton) [riu].
Veiem cada dia imatges horribles a internet i a la televisió sobre matances i atrocitats de guerra, sobre desastres i massacres, i, en canvi, hi ha sectors puritans i fonamentalistes de la moral que el culpen i l’ataquen perquè representa a la pantalla un film excessivament gràfic.
Per a molta gent tancada de mires és molt difícil separar realitat i ficció. Es confonen. Aquest és el motiu pel qual l’existència dels gèneres de terror és tan important. I no només important: jo hi afegiria que és primordial, perquè evidencien una extensió de la humanitat. El terror funciona com un mèdium, com un agent exorcitzador de la foscor que tots portem, inevitablement, a dins. Ho fa el cinema, però també la literatura i el teatre o l’art. Sempre hi haurà un mal que forma part indissoluble de la condició humana i que l’horror representa molt bé. En aquest sentit, l’art ha de servir per dialogar amb la foscor que ens pertany, ens ha d’ajudar a entendre-la. És una mena de revelació catàrtica, si vols veure-ho així.
La violència gràfica exagera els nostres pitjors malsons.
Sí, i sobre això que em deies de les notícies, jo penso que com més violent i fosc és el present que vivim, més extrem esdevé el cinema, i també més gent el necessita. Aquest és el motiu pel qual Terrifier 2 va ser tan popular en el seu moment, perquè va arribar en plena pandèmia de la covid, quan estàvem confinats, encegats per una histèria col·lectiva i cagats de por. Necessitàvem una alliberació.
Aquesta pel·lícula, per exemple, s’està discutint molt per la violència que mostra exercida sobre nens petits.
Fins i tot abans que es fes la pel·lícula, ja hi havia aquestes acusacions. Es deia que anàvem a mutilar i assassinar infants com vam fer amb alguns dels adults en altres títols. Això és una cosa que no faria mai. Per a mi això és massa abjecte. Ho podria haver fet. Podria haver mostrat un nen sent assassinat i torturat durant cinc minuts, però per a mi això només hauria servit per refregar l’escena, gratuïtament, a la cara de l’espectador. Hauria estat un cop d’efecte que només intentés commocionar o provocar repulsió en el públic. I amb la gratuïtat es perd de forma inversament proporcional la capacitat artística de la producció.
Quan va estrenar la primera ‘Terrifier’, va pensar que donaria lloc a tot un univers amb moltes pel·lícules?
No hauria dit mai que derivaria en una saga de les dimensions que té ara, però sí que sabia que faria més coses amb ell. Per això el cliffhanger al final on ressuscita, i acceptem que és una criatura sobrenatural. Però no va ser fins que vaig començar a escriure la segona part, quan introduïm el personatge de Sienna Shaw, que no vaig veure que això seria una història més gran, amb una metodologia més gran.
Ara ja estem esperant la quarta part. Creu que n’hi haurà més?
No ho puc assegurar. L’únic que diré és que quan vaig escriure la segona part ja sabia on acabaria l’arc narratiu entre l’Art i la Sienna. Així que ara em caldrà una pel·lícula o dues per acabar el que ja està començat. No crec que s’allargui més que això.
Mai s’ha plantejat treballar amb altres personatges?
Vaig estar treballant en una història de la qual no puc explicar gaires detalls. Però sí que us puc avançar que estava en fase de desenvolupament. Estic molt entusiasmat perquè en el projecte hi ha involucrada la productora d’Evil Dead de Sam Raimi. Hi vam estar treballant durant mesos, i la cosa es va interrompre a causa de la vaga de guionistes. Quan es va paralitzar, vaig decidir centrar-me completament en el guió de Terrifier 3. Però sembla que la idea comença a ressonar un altre cop.
I de veritat que no ens en pot dir res?
Serà una pel·lícula de terror ambientada a la Nova York dels setanta. No us puc dir res més. Però si funciona, apareixeran nous personatges ideats per mi, i és important el plural. Si acaba sortint bé, serà genial, us encantarà.