Crítica
Cremar banderes
El feminisme de Teoria King Kong és revolucionari. Deixa de ser només una demanda per equilibrar els drets i deures entre homes i dones. No es limita a arma de defensa de les dones davant la violència i abús enquistat del patriarcat. En realitat, fuig dels eslògans i de les red flags, de la moral benintencionada. És un feminisme que involucra els homes i les dones. Cadascú amb les seves pors i imperfeccions.
L’actriu Maria Pau Pigem absorbeix i escup les paraules de Virginie Despentes. Coincideix amb la denúncia d’una censura hipòcrita (com Susanna Barranco a V7: l’art de silenciar). Se sap provocadora com Juana Dolores a Hit me if I’m pretty. Com a Prima facie planteja una mirada al feminisme angulosa.
La directora Isis Martín forma part de La Virgueria, una companyia que ha utilitzat el teatre com a camp de recerca, de documental exposat amb títols com ara El pes del plom i La punta de l’iceberg. Ara, se centren a posar ànima a l’assaig de Despentes, una sola veu que combat el discurs majoritari. I es resol amb un espai sonor que reverbera els cops al pladur i amb unes llums mínimes que apunten el perfil del cos.
En l’assaig, hi ha un cant valent, que demana una autoritat moral i autocrítica potent. La dificultat és com aconseguir aquesta maduresa social en una dinàmica d’infantilitzar els pares i de convertir la canalla en preadolescents absorbides per la imatge que projecten des dels 10 anys (la companyia retratava a El missioner la buidor de l’èxit a les xarxes). Teoria King Kong aporta un angle desconegut (però significatiu) de dones que se senten excloses d’aquest ideal cada cop més selectiu de bellesa.
Despentes aspira a una societat que ha superat el reaccionarisme sexual actual. Però la pregunta oberta és: com s’accedeix a aquest ideal de comunitat? Superar banderes i eslògans ve desenvolupat a partir d’una tesi que el sistema haurà de digerir i reformular amb frases clares, nítides i sonores per a les noves manifestacions. La revolució hauria de trencar amb aquesta mena de gatopardisme: canviar perquè tot continuï igual.