ARTS EN VIU
El TNC narra el cas real d’un segrest i assassinat d’una nena, als anys 90
‘Primera sangre’ (Premio de literatura dramàtica 2024), de María Velasco, enfronta el ‘true crime’ des de la delicadesa i reflexió
Es pot veure a la Sala Tallers del 14 al 24 de novembre
Es pot matar la innocència? es pregunta María Velasco a Primera sangre, a partir de l’adaptació d’un succés tràgic dels anys 90, que puja a escena, quinze anys més tard. La dramaturga troba la clau per fugir d’un quadre melodramàtic sensacionalista i prova d’apropar-se a una narració delicada, per despertar consciències i reflexionar sobre algunes realitats de la societat contemporània occidental. El muntatge es programa a la Sala Tallers del TNC, només des de dijous fins al 24 de novembre.
El jurat del Premio estatal de literatura dramàtica 2024 ha premiat aquest text destacant-ne “la força dramàtica d’un text amb un bell llenguatge líric. Amb un estil únic i molt personal, María Velasco aconsegueix portar a la seva màxima expressió el teatre com a art. L’obra ens enfronta, amb una delicadesa exquisida, al terror que provoquen els abusos i les morts de dones i nenes”. Al 2022, Velasco ja va rebre el premi Premio SGAE de Teatro Jardiel Poncela per aquesta mateixa obra.
María Cerezuela, Javiera Paz, Vidda Priego, Francisco Reyes i Valèria Sorolla són els intèrprets d’aquest muntatge en què ficcionen la sang del crim i també de la primera menstruació de la noia. Velasco indaga com aquest crim afectaria les seves companyes, fins a quin punt les va coartar la seva llibertat sexual, a afegir-hi pors a les seves ombres naturals de crear el seu caràcter individual. A la posada en escena, la víctima retorna com una mena de fantasma “perquè el teatre permet veure el que d’una altra manera és impossible”, insinua Velasco. L’homicidi continua obert perquè no s’han sabut trobar els culpables.
L’escultor Enrique Marty, un dels artistes plàstics amb major repercussió internacional i responsable d’obres com les escultures de Perro muerto en tintorería: Los fuertes, d’Angélica Liddell, aporta un element catàrtic a l’escena.
A mig camí entre el memorial i el document, el thriller i el conte de fantasmes, l’autoficció obliga a reflexionar al voltant dels abusos sobre la infància que s’escriuen al cos de les dones. Amb lirisme (la poesia com a clau) i rotunditat, Primera sangre convida a recuperar la memòria de les qui ja no hi són per multiplicar l’existència pròpia.