Cultura
I diu... "Todos al suelo"
La Nova Cançó: El disc de lAVUI de lany 1981
L’any 1981 és ple d’activitats. Però hi ha un fet que el va fer destacar per sempre: l’intent de cop d’Estat capitanejat per Antonio Tejero, el guàrdia civil que va gosar fer ajupir els representants de tot el poble al Congrés de Diputats. Aquell 23-F va inspirar La Trinca per fer en poques hores una peculiar Dansa del sabre, magnífica crònica dels fets que va quedar gravada a la memòria col·lectiva. Just un mes després (23 març), Barcelona va tornar a viure unes hores tenses amb l’atracament al Banc Central.
Aquells fets, que van fer pensar que es tractava d’un atac de signe polític quan era un atracament comú, van arribar a inspirar una pel·lícula. I mentre per un cantó es treballava pel naixement de la Crida a la Solidaritat, una immensa campanya en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana (va engegar el 18 de març), per l’altre Federico Jiménez Losantos, Amando de Miguel i altres presentaven el Manifest dels 2.300, on denunciaven una suposada marginació del castellà a Catalunya. Pel que fa a desaparicions il·lustres, el 23 d’abril moria Josep Pla i l’11 de març, ben poc després d’haver actuat a Barcelona, Bob Marley deixava el món amb un llegat que encara li fa honors: el reggae.
Altres fets destacats de l’any van ser la primera entrada a l’Elisi dels socialistes amb François Mitterrand (10 maig), l’atemptat contra el papa Joan Pau II (13 maig) i el segrest de Quini (1 maig) quan tornava a casa seva després del memorable 6 a 0 del Barça contra l’Hèrcules d’Alacant. Mentrestant, als EUA apareixien els primers casos de sida. I ara, les cançons de l’any!
Raimon
Molt lluny
Una text evocador de l’adolescència de Raimon, amb Xàtiva com a teló de fons.
Guillermina Motta
M’agrada la gent que dubta
Un text i música d’Anne Silvestre, una autora que va influenciar Guillermina Motta.
Pi de la Serra
Blaus
A Blaus redescobrirem un nou Pi de la Serra, amb les cançons més riques en matisos.
Jordi Barre
Tant com me quedarà
Un cant d’amor a Catalunya Nord: el Canigó, el Castellet...
Maria del Mar Bonet
Cançó de na Ruixa Mantells
Poema de Costa i Llobera del qual Maria del Mar va musicar alguns fragments.
Lluís Llach
El meu país
Poema de Martí i Pol sobre l’exili musicat per Teresa Rebull.
Teresa Rebull
El que m’agrada de l’aigua
La Teresa canta aquest tema d’Antoni Cayrol, el poeta nord-català contemporani.
Pere Tapias
Al darrer adéu
El cantant vilanoví fa la lletra i la música d’aquesta curiosa cançó a manera de testament.
Ovidi Montllor
Va com va
Un tema on l’Ovidi exposa una manera de veure la vida en contraposició a la que té el personatge al qual s’adreça.
Ramon Muns
L’impossible son
Pertany a la comèdia musical americana Man of La Mancha, que va tenir una versió cinematogràfica amb Peter O’Toole i Sofia Loren. Jacques Brel la va adaptar al francès.
Esquirols
Et cobriran de blasmes
En un temps en què les cançons de compromís polític anaven de baixa, Esquirols en va dedicar una als independentistes detinguts. Canta Joan Crosas.
Ramon Muntaner
Rambleta
Una tendra cançó d’amor feta amb un ritme festiu.
Cia. Elèctrica Dharma
Les bruixes del Maresme
La Companyia Elèctrica Dharma dedica aquesta cançó a una de les llegendes que tenen com a origen el dolmen de Vallgorguina.
Al Tall
Tio Canya
La història del declivi de l’ús del català a València, però amb una porta oberta a l’esperança...
La Voss del Trópico
Aurora
La Voss del Trópico va ser tot un personatge. Però aquest disc està signat amb el seu nom de debò: Jordi Farràs.
Gato Pérez
La rumba dels 60
Gato Pérez recorda quan va arribar de l’Argentina i va descobrir Barcelona, cap als anys 60.
Lluís el Sifoner
Som
Les lletres del disc són d’Espriu, Toni Mestre i el mateix Lluís el Sifoner i els títols són ben definitoris: Occitània, A les nacions sense Estat, 25 d’abril de 1707 i Som.
Celdoni Fonoll
Papers inèdits / Cançó de bressol
Dos poemes de Vicent Andrés Estellés sobre la mort, musicats pel poeta cantant Celdoni Fonoll.
La Murga
Cançó de raier
Evocació del temps en què la fusta es baixava pel riu: dels boscos fins a Balaguer o, més antigament, Tortosa.
Santi Vendrell
Nostàlgia
El primer disc de Santi Vendrell es va adreçar directament a les adolescents. La fórmula van ser cançons com Nostàlgia, una lletra amb una forta càrrega sentimental i una melodia amb ganes d’atrapar.
Patxinguer Z
Serenata xicoteta
Adaptació d’una cançó italiana de 1957, Picolisima serenata, que va popularitzar Renato Carosone.
Aquells fets, que van fer pensar que es tractava d’un atac de signe polític quan era un atracament comú, van arribar a inspirar una pel·lícula. I mentre per un cantó es treballava pel naixement de la Crida a la Solidaritat, una immensa campanya en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana (va engegar el 18 de març), per l’altre Federico Jiménez Losantos, Amando de Miguel i altres presentaven el Manifest dels 2.300, on denunciaven una suposada marginació del castellà a Catalunya. Pel que fa a desaparicions il·lustres, el 23 d’abril moria Josep Pla i l’11 de març, ben poc després d’haver actuat a Barcelona, Bob Marley deixava el món amb un llegat que encara li fa honors: el reggae.
Altres fets destacats de l’any van ser la primera entrada a l’Elisi dels socialistes amb François Mitterrand (10 maig), l’atemptat contra el papa Joan Pau II (13 maig) i el segrest de Quini (1 maig) quan tornava a casa seva després del memorable 6 a 0 del Barça contra l’Hèrcules d’Alacant. Mentrestant, als EUA apareixien els primers casos de sida. I ara, les cançons de l’any!
Raimon
Molt lluny
Una text evocador de l’adolescència de Raimon, amb Xàtiva com a teló de fons.
Guillermina Motta
M’agrada la gent que dubta
Un text i música d’Anne Silvestre, una autora que va influenciar Guillermina Motta.
Pi de la Serra
Blaus
A Blaus redescobrirem un nou Pi de la Serra, amb les cançons més riques en matisos.
Jordi Barre
Tant com me quedarà
Un cant d’amor a Catalunya Nord: el Canigó, el Castellet...
Maria del Mar Bonet
Cançó de na Ruixa Mantells
Poema de Costa i Llobera del qual Maria del Mar va musicar alguns fragments.
Lluís Llach
El meu país
Poema de Martí i Pol sobre l’exili musicat per Teresa Rebull.
Teresa Rebull
El que m’agrada de l’aigua
La Teresa canta aquest tema d’Antoni Cayrol, el poeta nord-català contemporani.
Pere Tapias
Al darrer adéu
El cantant vilanoví fa la lletra i la música d’aquesta curiosa cançó a manera de testament.
Ovidi Montllor
Va com va
Un tema on l’Ovidi exposa una manera de veure la vida en contraposició a la que té el personatge al qual s’adreça.
Ramon Muns
L’impossible son
Pertany a la comèdia musical americana Man of La Mancha, que va tenir una versió cinematogràfica amb Peter O’Toole i Sofia Loren. Jacques Brel la va adaptar al francès.
Esquirols
Et cobriran de blasmes
En un temps en què les cançons de compromís polític anaven de baixa, Esquirols en va dedicar una als independentistes detinguts. Canta Joan Crosas.
Ramon Muntaner
Rambleta
Una tendra cançó d’amor feta amb un ritme festiu.
Cia. Elèctrica Dharma
Les bruixes del Maresme
La Companyia Elèctrica Dharma dedica aquesta cançó a una de les llegendes que tenen com a origen el dolmen de Vallgorguina.
Al Tall
Tio Canya
La història del declivi de l’ús del català a València, però amb una porta oberta a l’esperança...
La Voss del Trópico
Aurora
La Voss del Trópico va ser tot un personatge. Però aquest disc està signat amb el seu nom de debò: Jordi Farràs.
Gato Pérez
La rumba dels 60
Gato Pérez recorda quan va arribar de l’Argentina i va descobrir Barcelona, cap als anys 60.
Lluís el Sifoner
Som
Les lletres del disc són d’Espriu, Toni Mestre i el mateix Lluís el Sifoner i els títols són ben definitoris: Occitània, A les nacions sense Estat, 25 d’abril de 1707 i Som.
Celdoni Fonoll
Papers inèdits / Cançó de bressol
Dos poemes de Vicent Andrés Estellés sobre la mort, musicats pel poeta cantant Celdoni Fonoll.
La Murga
Cançó de raier
Evocació del temps en què la fusta es baixava pel riu: dels boscos fins a Balaguer o, més antigament, Tortosa.
Santi Vendrell
Nostàlgia
El primer disc de Santi Vendrell es va adreçar directament a les adolescents. La fórmula van ser cançons com Nostàlgia, una lletra amb una forta càrrega sentimental i una melodia amb ganes d’atrapar.
Patxinguer Z
Serenata xicoteta
Adaptació d’una cançó italiana de 1957, Picolisima serenata, que va popularitzar Renato Carosone.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.