DIADA DE SANT JORDI
Els esmorzars literaris obren la diada de Sant Jordi a Barcelona
Desenes d’escriptors i editors han assistit aquest dimecres al matí al tradicional esmorzar literari de l’Ajuntament de Barcelona amb motiu de la diada de Sant Jordi al pati del Palau de la Virreina. Al voltant de 200 persones del món cultural i polític han donat el tret de sortida a la jornada en un acte presidit per l’alcalde Jaume Collboni, la periodista i guionista Anna Guitart i la pregonera de Sant Jordi d’aquest any, la mexicana Cristina Rivera Garza. Els escriptors s’han trobat amb altres col·legues de feina i han agafat forces amb xuixos i cafè per a la llarga jornada que els espera.
A la trobada hi eren els periodistes Santi Tarín, Mayka Navarro, Pedro Piqueras o Sílvia Intxaorrondo, l’historiador Borja de Riquer, l’advocat i polític Jaume Asens, el jutge Joaquim Bosch i el científic Salvador Macip.
Collboni ha celebrat que els llibres i les roses omplin carrers i places de tota la ciutat i no només de la superilla literària del centre de la capital. Per això, ha desitjat un bon Sant Jordi a tothom i ha recordat que al novembre la ciutat serà la convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, a Mèxic. Justament, la comissària d’aquesta participació barcelonina a la fira, l’escriptora i periodista Anna Guitart, ha recordat que ara fa deu anys que la Unesco va declarar Barcelona com a ciutat literària.
I la pregonera del Sant Jordi d’aquest any, la mexicana Cristina Rivera Garza s’ha meravellat per “veure la ciutat mobilitzar-se a favor de la lectura” i la celebració al voltant de tot l’ecosistema literari. No obstant, ha demanat no oblidar els mestres que ensenyen a llegir, l’educació pública i les biblioteques, que fan que la gent sigui “crítica, atenta, mobilitzada”.
L’escriptora Regina Rodríguez Sirvent, que ja du tres anys amb el seu primer llibre Les calces al sol, ha dit a l’ACN que viu la diada “igual d’emocionada” que fa dos anys. “Pensava que potser passaria les emocions a tercera regional, però segueixo igual de flipada”, ha admès. Per a ella és un goig trobar-se amb els lectors i connectar amb ells després de “passar anys sola escrivint”. Per al Sant Jordi de l’any que ve no descarta poder presentar nou llibre.
En canvi, a Carlota Gurt, autora de Cavalcarem tota la nit i Biografia del foc, el que més li agrada de Sant Jordi és trobar-se amb col·legues de professió, editors o traductors. “Quan escrius ets a casa tancada, i comentar això o allò amb un autor o un editor et fa la sensació d’estar acompanyat de persones que fan el mateix que tu”, explica. Per això aprofita aquestes trobades més amb els professionals que amb els lectors. Diu que preveu signar una quinzena de llibres com a molt, i que la trobada amb els lectors la gaudeix més en els clubs de lectura que en jornades “atabalades” com la d’avui.
Un altre esmorzar literari que no ha fallat és el del Grup 62, informen Blanca Blay i Norma Vidal de l’agència ACN. Cap a quarts de nou del matí, Estel Solé, 45è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per Aquest tros de vida; i David Bueno, 57è Premi Josep Pla per L’art de ser humans, han protagonitzat la trobada que l’editorial organitza amb la premsa a la Farga, a tocar de Rambla de Catalunya. Solé i Bueno han coincidit a destacar la il·lusió de la jornada que els espera, sobretot, pel contacte directe amb els lectors. “Avui és el dia dels lectors i jo em poso al seu servei”, ha assenyalat l’escriptora. “És la millor diada de l’any”, ha indicat Bueno, que ha confessat que és el dia que més li agrada de l’any.
Solé assegura que ho viu “amb una certa alienació” i la síndrome de la impostora. En aquest sentit, apunta que no li preocupa ser o no entre els més venuts i també veu difícil que això passi sent una dona jove. Remarca que allò que compta en l’escriptura és fer que qui ha llegit la història estigui “lleugerament diferent”. “Hi ha hagut gent que m’ha dit que és una història que els quedarà a dins durant temps”, comenta satisfeta. A diferència de Solé, Bueno admet que sí que es fixa en les vendes, tot i que coincideix en què allò que importa més és l’impacte que té cada llibre en els lectors.
Aquest tros de vida parla de la fragilitat i la resiliència humana amb una història que posa el focus en la vida de la Lena, una científica ambiciosa que s’enfronta a la precarietat laboral i que, a més, ha de combinar aquesta situació amb un matrimoni que trontolla i una criança difícil de compaginar. El que més l’ha sorprès, ha explicat Solé aquest dimecres, és que alguns homes “d’esquerres” se li han apropat per dir-li que s’han sentit interpel·lats i “obligats a reflexionar” després de llegir la novel·la. “Em fa por que hi hagi una allau de divorcis”, ha dit tot fent broma, ja que hi ha hagut dones que li han fet veure que senten com la protagonista. “Està removent algunes coses”, ha admès.
A L’art de ser humans, Bueno connecta la ciència amb l’humanisme, i proposa un viatge a través de les arts, la neurociència i l’educació que redefineix la manera de percebre el món i a nosaltres mateixos. Segons ha relatat Bueno, molts dels qui li demanen signar el llibre ja se l’han llegit i aprofiten per comentar-li aspectes que els han agradat o no del seu assaig. “El contacte amb la gent és imprescindible”, ha explicat tot afegint que a ell l’enriqueix “personalment”. El fet important, diu, és “sacsejar” les ments.