Una exposició rescata quinze projectes industrials inèdits de Rafael Masó

La Casa Masó de Girona recupera en una exposició els projectes industrials inèdits signats per l’arquitecte Rafael Masó. La mostra, dedicada a un aspecte de la seva obra fins ara poc estudiat, inclou un centenar de plànols, dibuixos i fotografies, la meitat dels quals s’exposen per primer cop. En total, s’apleguen 21 projectes d’arquitectura industrial de Masó, dels quals quinze són inèdits. Segons destaca la Fundació Rafael Masó i tal com recull l’agència ACN, s’hi traça “l’evolució formal de l’arquitectura industrial de Masó des del modernisme i el noucentisme fins al racionalisme” i permet veure quins industrials van encarregar-li el disseny de les seves fàbriques i magatzems.

Si bé Rafael Masó no es va dedicar de ple a l’arquitectura industrial, l’exposició ressegueix com va treballar-hi durant tota la seva vida professional (des del 1906 fins poc abans de morir, el 1935). Masó. Arquitectura industrial s’inaugura aquest dijous i es podrà visitar fins al setembre. Segons la Fundació, “la interpretació” d’aquest llegat “ha permès revisar alguns dels treballs més coneguts i icònics” de Rafael Masó i redescobrir “alguns projectes pràcticament desconeguts i fins ara inèdits”.

De tot el llistat, Girona els concentra pràcticament tots, però n’hi ha dos que són al Baix Empordà: la fàbrica de taps de suro Serrats de la Bisbal (1908) i la reforma del magatzem Cruz i Cia. de Palamós (1927). A la capital, entre d’altres, els projectes industrials de Masó que s’exposen són els de la farinera La Montserrat (1906-1931), la planta embotelladora d’aigua mineral de la Font de la Pólvora a Sant Daniel (1907), un magatzem per a Fèlix Farró (1909), una quadra per a Lluís Perich (1909), la farinera Teixidor (1910-1923), la foneria Tomàs, Solés i Cia (1910 i 1925) i el garatge Callicó (1918 i 1923).

La mostra parla d’una Girona en un moment de transformació i creixement, que s’estén per períodes que abasten la Mancomunitat, la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República. “La majoria d’aquests edificis no es conserven, o només s’han preservat parcialment, però per sort alguns han trobat altres usos i nous ocupants”, subratlla la Fundació. En són exemples la mateixa Farinera Teixidor o la Farinera La Montserrat (avui, l’Escola Municipal de Música de Girona).

L’alcalde de Girona i president de la Fundació Rafael Masó, Lluc Salellas, subratlla que “una exposició com aquesta era realment necessària”. “Ens mostra tant la importància de conèixer el patrimoni industrial de la ciutat com el valor de poder disposar d’arxius documentals i gràfics que ens permetin dur a terme la recerca que promou la Fundació Rafael Masó”.

Comissariada pel director de la Fundació, Jordi Falgàs, els documents i imatges que s’exposen pertanyen a l’entitat o bé s’han cedit des de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes, l’Arxiu Municipal, l’Arxiu General de la Diputació, el CRDI de l’Ajuntament de Girona, l’Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d’Espanya, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, l’INSPAI de la Diputació de Girona i Fustes Coll Viader.

Coincidint amb l’exposició, la Fundació ha organitzat un programa d’activitats paral·leles que inclou visites comentades a la mostra, una ruta gratuïta per l’arquitectura industrial del modernisme i el noucentisme al Gironès i un concurs de fotografia.