"Tinc ganes de tornar a gravar en català"

De la mà de F de Flamenco, una iniciativa creada per potenciar la difusió d'aquesta música i aquesta cultura dalt dels escenaris, el cante de Miguel Poveda torna a Barcelona després de dos anys d'absència en una vetllada en què comparteix cartell amb El Pele.

La cita, per demà, és un dia que Poveda no oblidarà fàcilment perquè significa el seu primer Palau de la Música.

Ha fet L'Auditori, el Teatre Grec i fins i tot el Liceu. El Palau, però, semblava que es resistia...
Cada escenari requereix el seu moment. No dic que abans no em trobés preparat per fer-ho ni que aquesta manera sigui la millor. Senzillament ara ha sortit l'oportunitat i m'he dit: "Per què no? Endavant!".

Tornar a Barcelona fent el seu primer Palau és un retorn per la porta gran.
És una gran responsabilitat i em fa molta il·lusió. En aquest escenari he vist grans concerts i ara, saber que seré a l'altre costat, m'omple de satisfacció.

Fa ja més de cinc anys que va marxar per instal·lar-se a Sevilla. Com ha viscut aquest canvi de vida?
La veritat és que durant tot aquest temps pràcticament no he parat. Potser els últims mesos són els que més he pogut gaudir de la casa i de l'entorn a Sevilla, però fins llavors la feina no m'ha permès assaborir aquest canvi. A més, tinc la família aquí i això m'obliga a venir-hi tot sovint. O sigui que en cap cas sento haver perdut el vincle amb el país.

I ara, després d'acomiadar-se de Barcelona cantant els poetes catalans amb el magnífic Desglaç, hem de suposar que el repertori en català el reserva per cantar-lo en privat?
De cap manera. Quan em donen la més mínima oportunitat, el col·loco on em deixen. Ho he fet a Mèxic i a Frankfurt i també en faig alguna peça quan actuo per la Península. Alguns fins i tot me la demanen i altres se les saben de memòria, tot i que no parlen ni un borrall en català.

¿Considera aquell disc una experiència aïllada dins la seva carrera?
En absolut. A partir de llavors estic enganxat a diferents poetes que desconeixia i ja tinc ganes de tornar a gravar en català.

Hi podria posar data?
És millor deixar que les coses flueixin. Ara, per exemple, m'instal·lo a Barcelona fins a la primavera i durant aquest temps gravaré un disc de copla que serà doble, i hi participen, entre altres, els músics Joan Albert Amargós, Chicuelo i Alberto Iglesias. És dirà Las coplas del querer i és el meu homenatge a un gènere que em té el cor robat des que era un nen.

Mentre es dedica a la copla, està en cartera la publicació del disc Flamenco amb orquestra i també un DVD que recull el seu espectacle de tangos amb Rodolfo Mederos. Per quan hem d'esperar el Poveda cent per cent flamenc?
Mai he rebaixat la meva identitat flamenca. Qui ho vulgui comprovar, que passi pel Palau demà. Ara bé, si et refereixes a un futur disc de flamenc, l'olla és al foc i el brou és ben espès. El meu propòsit és publicar la meva antologia del cante. Ja sé que alguns diran que on vaig, que sóc massa jove, que quines són les meves pretensions, però sincerament em sento amb l'obligació i el deure de compartir i difondre tot el que el flamenc, al qual li dec tot el que sóc, m'ha donat fins ara.