“Volem donar l’oportunitat de veure de nou Sopa de Cabra”

Carregat de nous projectes, immers en la preparació de nous discos, amb un peu a la poesia i un altre al rock’n’roll, el cantautor gironí presentarà demà a Luz de Gas l’espectacle Cançons urgents per a una crisi, en el qual se centrarà a l’estiu.

La idea del nou espectacle és un escut contra la crisi?
Vull presentar un espectacle que apareixerà de forma completa després de l’estiu. La idea va sorgir després d’una conversa amb el Pere Camps, director del BarnaSants. És un festival amb el qual he col·laborat sovint, des que era un festival amb pocs mitjans fins ara, que és un model de festivals. Volia preparar alguna cosa especial per al BarnaSants, com he fet en altres ocasions, no un concert rutinari.

Amb peces noves?
Sí, avançaré un seguit de temes nous. També en posaré alguns d’antics. Cançons que entenen la crisi en el sentit més ampli, com Mai més i Mataró-Llavaneres, del disc Treu banya.

En un moment en què la crisi és abassegadora.
La idea era, però, anterior. Va sorgir quan Solbes encara parlava de desacceleració i els polítics deien eufemismes. No calia ser un visionari per observar que era insostenible la bombolla immobiliària, el preu de la vivenda... No obstant això, entenc la crisi com una cosa més personal, no per enfocar-la des de la cançó protesta o per fer una reivindicació política o de sentiment obrer. No vull donar remeis ni solucions. Volia anar una mica més enllà, al terreny dels sentiments i les emocions. La crisi ràpidament es tradueix en crisi personal. Va sobretot contra els de sempre perquè els primers a tenir ajuts i avals han sigut els bancs. Les empreses s’estan mobilitzant, però el ciutadà normal, els assalariats i els autònoms, són els que la pateixen més bruscament.

L’únic que no està en crisi és la crisi?
També pot servir per fer molts canvis. Vull mostrar la crisi sense dramatitzar. Deia Ignasi de Loiola que “en època de desolació, no s’han de fer mudances”. És clar que aquesta crisi ha mostrat la fallida del model de lliure mercat, però no s’ha fet un replantejament del sistema. Hem vist que el sistema de progrés basat en l’acumulació, la superproducció i el consum desfermat no va enlloc. Seria un bon moment per reconstruir aprofitant tot el que ja saps, tornar a començar.

De quina manera?
Cançons com Les mans en l’aire es plantegen la idea de la memòria i la justícia en un país on es permet que els morts continuïn a les cunetes o incapaç d’anul·lar judicis com el de Companys o Puig Antich. En molts sentits autoritzem el que va fer el dictador. No hem repudiat de manera legal coses que són inacceptables. Pretenem justícia contra dictadors d’altres països i l’evitem amb el nostre.

Presenta una cançó del concurs que va convocar.
Sí, del concurs La Propera Veu, on el premi era gravar-la. Havia rebut molts textos arran d’haver fet versions de poetes amb l’obra oberta en els últims discos. Entre més de 200 propostes vam triar una lletra, La meuca de l’eunuc, de Mònica Casamiquela, un noia inèdita de Solsona que ha fet la carrera de magisteri. Ironitza sobre el que està passant, sobre les trampes del llenguatge.

Utilitzarà temes de Sopa de Cabra?
Tenia ganes de recuperar cançons de la prehistòria de Sopa de Cabra, com No tinc peles, no tinc feina, un tema de Josep Thió i del meu company de pupitre Jaume Rufí. Era de la primera meitat dels vuitanta, en un context de crisi. Aleshores publicàvem un fanzine a la casa ocupada de Girona, que precisament es deia No hi ha crisi, el que hi ha és molt de morro. És actual perquè es continuen repartint beneficis multimilionaris mentre el món trontolla. Quan preparo material nou també rebusco per la memòria personal i musical, la que pot dialogar amb el present.

Els èxits dels Sopa quedaran de banda?
No, hi ha moments i excuses per tornar-los a interpretar. De fet, un dels temes que més em demanen als directes és Camins. És una de les cançons més radiades del 2008. Sempre és un plaer ser coresponsable d’un clàssic, que pot mantenir-se viu mentre passen els anys.

Hi ha possibilitats que tornin els Sopa de Cabra?
Cada vegada se’n parla més. A partir de la proposta que ens van fer a Catalunya Ràdio, amb motiu del 25 aniversari l’any 2008, ha crescut el rumor i hi ha hagut propostes. De fet, hem recuperat el contacte. Hem estat parlant d’una manera regular els últims mesos. El que és cert és que mai no ens hem plantejat tornar d’una manera estable ni excessivament llarga. En les trucades hem parlat de fer un concert, donar la possibilitat de veure’ns a seguidors que no ens van poder veure en directe per qüestions d’edat. Ni que fos per un moment que poguessin compartir tot el que va ser allò. Aquesta seria la idea, però no cristal·litzarà de manera immediata.