El premi Llull es pregunta sobre la mort del català
Guardó literari
Ahir al vespre, a Andorra, terra d’escapada, Carles Casajuana (Sant Cugat, 1954) va treure’s el vestit d’ambaixador d’Espanya a la Gran Bretanya per tornar-se a posar, per vuitena vegada, el de novel·lista. Va triar un vestit de gala: el premi Ramon Llull, dotat amb 90.000 euros, que concedeixen Planeta i el Govern d’Andorra. Casajuana, que té l’última novel·la publicada a Quaderns Crema i a Seix Barral, ha entrat a l’esquadra Planeta amb un títol provocador: L’últim home que parlava català.
L’argument, encara que aparentment no ho sembli, està extret d’una obra del cèlebre escriptor nord-americà Bernard Malamud en què dos escriptors, un jueu i un negre, parlen del seu ofici en una casa de lloguer. En aquest cas, els dos escriptors que discuteixen són dos catalans: l’un escriu en català i l’altre ho fa en castellà. “És un cas de setge immobiliari a Barcelona o, dit en bon català, de mobbing immobiliari a la literatura perquè qui el pateix és un escriptor que no vol marxar de casa seva fins que no acabi la novel·la”, va explicar Casajuana amb resolució. És un home acostumat a les càmeres, però va reconèixer que mai havia viscut tanta expectativa per una obra seva. Si la novel·la del mestre Philip Roth, The tenants (Els llogaters), se situava a Nova York i els seus desastres, en aquest cas ens trobem la Barcelona de fa uns anys, “quan el negoci immobiliari era negoci”.
El títol apocalíptic del llibre sorgeix de la novel·la que està escrivint l’escriptor assetjat i que va sobre la desaparició del català: “És una novel·la policíaca en què la víctima és el català, el detectiu és un professor de català dels Estats Units que ve a esbrinar què ha passat, i el testimoni principal és l’últim català viu, el senyor Bernat, un rellotger amb posat irònic que sap que el món no va com un rellotge”.
Sense més pistes
Com a bon diplomàtic, Casajuana no va voler determinar qui és el culpable d’aquest assassinat. Ni tan sols va voler aclarir si en el seu llibre la llengua es moria de mort natural. Cap pista tampoc del seu parer sobre la qüestió en el món real: “M’he limitat a plantejar la pregunta als lectors. Aquesta és la meva funció com a novel·lista. Per això he volgut plantejar molts punts de vista diferents”. El lector, per tant, es trobarà interpel·lat per diverses qüestions: “Cultura, identitat, llengua, bilingüisme i el procés de creació literària”.
Tot plegat, segons va aclarir el portaveu del jurat, Carlos Pujol, està servit “amb un to irònic que hi treu dramatisme, ja que la casa que cau a trossos on es troba l’escriptor en català és una al·legoria”. Casajuana va reblar la idea reconeixent que la mort d’una llengua és “un tema molt difícil que, com segons quines coses, s’ha de mirar amb ulleres fumades. Per això m’he sentit més còmode tractant-la des de la novel·la que fa de lent i permet que es pugui veure sense tant de dramatisme”.
De tota manera, Casajuana, que és un autor que es caracteritza per un tractament molt acurat del català, considera que “en qüestió de llengües, la posició adequada sempre és la de sumar i no pas restar”. Per això també considera que la seva obra plaurà als lectors en castellà i francès –la novel·la es tradueix directament a aquestes dues llengües; en francès ho farà per primer cop l’editorial Robert Laffont, en substitució d’Actes du Sud– ja que, “per a qualsevol persona culta, quan una llengua desapareix sap que desapareix alguna cosa molt valuosa, com quan desapareix l’última espècie d’un ocell. Qualsevol empobriment és dolent i en el cas del català ara el tema no és la desaparició sinó l’empobriment i la degradació, que és el perill més immediat que pateix”.
Renovació amb Andorra
El que segur que té futur és el premi Ramon Llull tal com l’hem conegut les tres últimes edicions. Ahir, José Manuel Lara, president de Planeta, i Albert Pintat, cap del govern andorrà, van renovar l’acord de col·laboració per a tres anys més. Lara, que es va expressar en català, es va mostrar optimista pel que fa al sector del llibre ja que “cada cop hi ha més lectors i la tendència és de millora”. Per il·lustrar-ho va adjuntar una dada: “Les nostres 29 llibreries de la Casa del Libro han tingut un creixement del 9%, en un any de crisi ja voldrien xifres com aquestes totes les botigues”.
