Cultura
Juan Perro: “Ara tenia ganes de mirar-me menys el melic”
Santiago Auserón recupera el seu ‘alter ego’ amb quinze temes nous, que presenta demà i divendres a L’Auditori
Feia sis anys que Juan Perro no pujava als escenaris. L’alter ego del cantant i compositor Santiago Auserón ha estat aparcat temporalment però no adormit. En aquest temps s’ha dedicat a altres projectes, però també ha creat nou material. Ara torna amb una banda nova i temes inèdits que presentarà en una gira que comença demà a L’Auditori, on també actuarà divendres.
Com és que ha decidit recuperar Juan Perro, o és que mai havia decidit abandonar-lo?
No va ser una decisió. Em van anar proposant coses com a Santiago Auserón, com la col·laboració amb el meu germà [Luis Auserón], amb qui vaig gravar l’àlbum Las malas lenguas, i després, quan estava al Taller de Músics de Barcelona fent classes de guitarra, em van oferir fer una gira amb l’Orquestra del Taller. Eren ofertes que no podia rebutjar.
¿Anava al Taller de Músics a aprendre guitarra?
Sí, la guitarra m’ajuda molt i m’hauria agradat ser més guitarrista. Sempre que puc demano a bons amics que me n’ensenyin. Després em passo anys per assimilar-ho. El repertori que presento és el reflex d’aquest aprenentatge.
Quina diferència hi ha entre el Juan Perro d’abans i el d’ara?
Abans estava preocupat per trobar fonaments per acostar-me a la negritud. Ara estic segur d’haver trobat un camí i no tinc la preocupació teòrica.
A l’etapa anterior va investigar les influències de la música negra en la música cubana. Ara ha canviat la perspectiva. Per què?
La meva relació amb el son tradicional havia tocat fons. El que venia després a l’Havana, la salsa disco i tot això, no m’interessava. A Nova Orleans hi ha les arrels del blues primitiu, que també té un punt d’hispanitat o de llatinitat, i jo m’he dedicat a buscar-lo. Vull ser conscient d’aquestes anades i vingudes i compartir-les amb les noves generacions.
Les lletres també han canviat?
A l’últim disc de Juan Perro, Cantares de vela, vaig quedar amb la sensació que era massa introspectiu. Ara tenia ganes de mirar-me menys el melic.
Aquest concert el gravarà i, si tot va bé, sortirà un disc. Quan?
Crec que no ens hem de precipitar i hauríem d’esperar a finals d’any a treure el disc i després continuar tot el 2011 de gira per rodar-lo.
Alguns dels temes ja els ha presentat en directe. Com l’ha rebut el públic?
Amb sorpresa. És estrany poder tenir connexions amb el públic sense que coneguin les cançons.
Com és que ha decidit recuperar Juan Perro, o és que mai havia decidit abandonar-lo?
No va ser una decisió. Em van anar proposant coses com a Santiago Auserón, com la col·laboració amb el meu germà [Luis Auserón], amb qui vaig gravar l’àlbum Las malas lenguas, i després, quan estava al Taller de Músics de Barcelona fent classes de guitarra, em van oferir fer una gira amb l’Orquestra del Taller. Eren ofertes que no podia rebutjar.
¿Anava al Taller de Músics a aprendre guitarra?
Sí, la guitarra m’ajuda molt i m’hauria agradat ser més guitarrista. Sempre que puc demano a bons amics que me n’ensenyin. Després em passo anys per assimilar-ho. El repertori que presento és el reflex d’aquest aprenentatge.
Quina diferència hi ha entre el Juan Perro d’abans i el d’ara?
Abans estava preocupat per trobar fonaments per acostar-me a la negritud. Ara estic segur d’haver trobat un camí i no tinc la preocupació teòrica.
A l’etapa anterior va investigar les influències de la música negra en la música cubana. Ara ha canviat la perspectiva. Per què?
La meva relació amb el son tradicional havia tocat fons. El que venia després a l’Havana, la salsa disco i tot això, no m’interessava. A Nova Orleans hi ha les arrels del blues primitiu, que també té un punt d’hispanitat o de llatinitat, i jo m’he dedicat a buscar-lo. Vull ser conscient d’aquestes anades i vingudes i compartir-les amb les noves generacions.
Les lletres també han canviat?
A l’últim disc de Juan Perro, Cantares de vela, vaig quedar amb la sensació que era massa introspectiu. Ara tenia ganes de mirar-me menys el melic.
Aquest concert el gravarà i, si tot va bé, sortirà un disc. Quan?
Crec que no ens hem de precipitar i hauríem d’esperar a finals d’any a treure el disc i després continuar tot el 2011 de gira per rodar-lo.
Alguns dels temes ja els ha presentat en directe. Com l’ha rebut el públic?
Amb sorpresa. És estrany poder tenir connexions amb el públic sense que coneguin les cançons.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.