Cultura

El Lliure busca relleu

Àlex Rigola anuncia oficialment que plegarà el 2011 i avança part de la programació prevista per a la temporada que ve, que obrirà amb 'Nixon-Frost', de Peter Morgan

El Teatre Lliure té diverses coses a celebrar. Una, que ha esquivat la crisi i que ha augmentat el nombre d'abonats en 110. Ho va explicar ahir Àlex Rigola en la jornada festiva de presentació i balanç de temporades, que, com és tradició, acaba amb una botifarrada compartida amb actors, directors, la gent del Lliure, convidats d'altres teatres i els Amics de la Fundació, el públic fidel. "El millor que hem fet és apuntar-nos als Amics del Lliure", ens diu una addicta al savoir faire de Rigola. Una altra cosa a celebrar és que el Lliure de Gràcia va creixent. "Potser cap a l'abril del 2010 ja podrà funcionar". Sabem que Frederic Amat farà una "intervenció" a l'escalinata. Però és aviat per parlar-ne: "Si en parlem, la gent s'imagina coses que potser no són. Prefereixo parlar-ne quan tingui els esbossos, però és una idea sobre el teatre", apunta Amat.

Rigola va anunciar també que l'acaben de nomenar patró vitalici del Lliure i que està molt content: "Però els he dit que el teatre ja ha de començar a pensar en el meu substitut. Em queden dos anys i, l'últim, m'agradaria treballar conjuntament amb ell", va dir. Rigola deixa el Lliure per no fer-ho malament: "Enlloc podria estar millor, tinc tota la confiança del Patronat, treballo amb total independència i, a més, aquesta casa s'ha convertit en una entitat envejable. Però he vist massa gent que supera els vuit anys [en el càrrec] i comença a canviar", assegura. Fins i tot no utilitzarà el càrrec de patró vitalici per apropar-se a la programació els primers anys del seu substitut. "No vol dir que no ho faci després ni que no pugui tornar. Però ara el més saludable és que plegui. Per la ciutat, pel territori i per la gent que va al teatre", diu.

Això costa de creure després de les contínues innovacions que ha aportat Rigola al teatre i a la ciutat. La temporada que ve en té unes bones proves, com ara l'espectacle d'obertura, que dirigirà ell mateix: Nixon-Frost de Peter Morgan (guionista de cinema, Oscar per The Queen). És l'única peça de teatre de Morgan i recrea l'entrevista de Frost, periodista d'un late show, a Nixon l'any 1978, a propòsit del Watergate. "Nixon mai va demanar perdó i Frost ho aconsegueix a l'entrevista", diu Rigola. En farà dues versions, una de realista i una de més conceptual, amb els mateixos actors (Lluís Marco i Joan Carreras) i la mateixa idea. "De la segona en direm unplugged i serà sense escenografia i els mínims actors. Serà més fàcil per anar de gira".

Experiment a 4 bandes
L' altra perla de la temporada serà un experiment. Quatre directors, posaran en escena el que va passar quan van néixer, és a dir, faran una aproximació a la postguerra, el franquisme, la Transició i la democràcia. Jordi Casanovas, que ara té 30 anys, s'encarregarà de la Transició, i Nao Albet i Marcel Borràs, de 20, parlaran de finals dels 80, en plena democràcia. No se sap qui s'ocuparà dels anys 40/50 (postguerra) i 50/70 (dictadura). Seran quatre peces de 20 minuts, que es representaran en 4 espais.

Més bones notícies: l'Alícia en el país de les meravelles, de Carlota Subirós, que havia de produir el Grec i no ha pogut ser, la produirà el Lliure; el brillant Julio Manrique s'incorpora com a director resident i Josep Maria Flotats tornarà al Lliure després de 32 anys. Es recuperaran espectacles de Cesc Gelabert i Carles Santos, estrenats a Gràcia als anys 80, que "es representaran a la Sala Gran amb tota la seva esplendor", i dues peces dirigides per Xavier Albertí; i tornarà Rock&Roll i 2666, aprofitant que s'ha de tornar a muntar per anar al festival de Bobigny (París). Són algunes de les propostes que es podran disfrutar en l'excel·lent temporada 2009/2010.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.