Un imprevist tècnic endarrereix la prova cabdal del cas Millet

Els pèrits d'Hisenda que des del passat 14 de setembre treballen per encàrrec del jutjat per determinar l'abast real de l'espoli del Palau de la Música s'han trobat amb una dificultat inesperada que comportarà un retard en la finalització del peritatge. Un problema de compatibilitat dels arxius informàtics originals amb el sistema amb què treballa Hisenda ha dificultat l'accés a la informació que es va requisar en l'escorcoll judicial a les oficines del Palau, el juliol passat, segons han explicat a l'AVUI fonts coneixedores de la investigació.

Aquest entrebanc està alentint la feina dels dos perits, ja per ella mateixa complicada pel fet que s'enfronten a un volum d'informació molt important. A l'atestat que van fer els Mossos després de l'escorcoll hi ha consignat el decomís d'almenys quinze capses amb documentació comptable, així com informació amb suport digital que es va treure dels ordinadors de la secretària de Millet, Elisabeth Barberà, del de Gemma Montull i del pare d'aquesta, Jordi Montull. Aquell dia la policia també va fer un clonatge informàtic de les bases de dades de l'entitat.

El jutjat i la fiscalia confiaven que els dos inspectors d'Hisenda desingats com a pèrits poguessin avançar una primera avaluació de la seva auditoria, i deixar per més tard la presentació del peritatge complet. Però el contratemps informàtic ha dificultat, fins i tot, la possibilitat de poder enllestir aquest primer resum.

Duel d'auditories
Aquest peritatge és fonamental perquè les auditories que han transcendit fins ara són les que ha presentat l'actual direcció del Palau, que s'ha personat com a acusació i per tant és una part en el procés. És per aquesta condició de peritatge de part que l'advocat de Millet, Pau Molins, ja va advertir en el seu dia que es reserva el dret d'encarregar una auditoria pel seu compte, ja que discrepa de les quantitats aparegudes fins ara. Aquesta auditoria realitzada per la firma Deloitte va concloure que el forat total al Palau és de 23 milions d'euros. La part principal de l'espoli, 14,6 milions, corresponen a fons de la Fundació, 5,2 milions van ser sostrets de l'0rfeó, i els 2,9 restants eren del Consorci, on hi ha representades les administracions que aporten diners al Palau.

El peritatge encarregat pel jutge no és l'únic informe econòmic de què està pendent la investigació del cas Millet. L'altre treball que encara està en marxa és l'anàlisi de les obres d'ampliació que va dirigir l'arquitecte Òscar Tusquets i que ell mateix va revelar, en declaracions a l'AVUI, que no havien costat el que Millet havia declarat. Determinar el nivell de l'estafa en aquest punt pot ser clau per poder fonamentar l'acusació de malversació de fons públics, ja que la major part de l'ampliació i reforma de l'edifici que es va acabar el 2004 va ser finançada per les administracions públiques.