L'Ebre literari, més prolífic que mai
Els autors ebrencs presenten una trentena de novetats, entre les quals destaquen noms com Pérez Bonfill o Carranza
Potser els dos títols ebrencs que aixequen més expectatives mediàtiques a l'Ebre pel Sant Jordi d'enguany són Impremta Babel, d'Andreu Carranza, editat per Columna, i El pintor d'ombres, d'Esteban Martín, publicat per Plaza & Janés. El primer vol ser un homenatge a l'era Guttenberg en contraposició a l'era digital, i aborda el tema de la censura a la postguerra a partir d'un jove escriptor que investiga sobre la mort dels seus pares quan ell era només un nadó. El segon s'endinsa en la Barcelona de finals del segle XIX i mescla les trajectòries vitals d'un jove Picasso i Jack l'Esbudellador. Carranza i Martín van revolucionar les lletres ebrenques el 2007 amb La clau Gaudí, el primer best-seller ebrenc editat per Plaza & Janés que va ser traduït a diversos idiomes. Ara seguixen camins separats amb novel·les diferents però que contenen molts dels ingredients d'aquell primer best-seller. Els seus són només dos dels títols de l'oferta ebrenca, on continua predominant la novel·la, però amb un racó per a la poesia. És el cas de Jesús Maria Tibau, que abandona momentàniament la narració amb A la barana dels teus dits, d'Aeditors, la mateixa editorial que ha publicat Colors, de Sílvia Favà, també poesia, o el llibre de relats d'autors ebrencs El riu que parla. També hi ha contes. Així, l'escriptora tortosina Zoraida Burgos ha tret una col·lecció de vuit contes infantils il·lustrats per artistes com Manolo Ripollés o Manel Margalef, i el pallasso Muniato (Eusebi Morcillo) ha publicat tres contes. Al marge d'això cal destacar les reedicions d'autors consagrats com Bladé i llibres de fotos antigues com Cabussats a l'Ebre de Biel Pubill i Josep Maria Raduà, d'Ascó. Són fotos antigues de les activitats vinculades al riu.
Reedicions de pes: Cid i Mulet, Bladé i Ricard Salvat
Aquest Sant Jordi també serà important per les reedicions. Així, l'EMD de Jesús ha editat enguany el primer volum de les obres completes del seu escriptor, polític i intel·lectual més il·lustre Joan Cid i Mulet i aprofitarà el marc de la III Fira Literària que precisament s'inaugura avui per presentar-lo. El llibre inclou les tres novel·les en català que va escriure Cid i Mulet: A l'ombra del Montsià (1933), Rosa Maria (1935) i Destins (1947). Cossetània ha tret dos volums més de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, Cicle de l'exili II, que inclou Viatge a l'esperança i De l'exili a Mèxic i Cicle de la terra natal III, que inclou L'edat d'or, amb passatges inèdits. Una altra reedició important és la d'Animals destructors de lleis, del dramaturg tortosí Ricard Salvat, desaparegut fa poc. Es tracta de la novel·la amb què va guanyar el 1959 el premi Joanot Martorell, l'antic Sant Jordi.
Deu títols nous editats per Cossetània
L'editorial Cossetània ha batut enguany el seu propi rècord a les Terres de l'Ebre i ha publicat un total de deu títols, majoritàriament novel·les. Així l'escriptora de Xerta, Francesca Aliern, una de les que més venen a les Terres de l'Ebre, repetix un any més amb l'editorial de Valls amb Aigües fondes, una novel·la basada en fets reals que aborda el tema dels maltractaments. Un altre títol és El Baphomet i la taula esmaragda, de Miquel Esteve de Móra la Nova, guanyador del XX Premi Literari Vila d'Ascó, una novel·la que mescla intriga i història. Vicent Pellicer de Jesús publica un llibre de tres relats ambientats en els Ports que tant estima titulat Port endins. De Benicarló però establert a la Ràpita, un altre nom propi de les lletres ebrenques és Josep Igual, que presenta amb Cossetània Quaderns deltaics, una mena de dietari amb el qual va guanyar el III premi de narrativa Cristòfol Despuig de Tortosa. Artur Bladé en la política i la literatura catalanes del segle XX és el particular homenatge biogràfic que el periodista Xavier Garcia fa a l'escriptor de Benissanet, mentre que el professor Antonio Querol fa una anàlisi geogràfica i urbanística de la geografia ebrenca en El territori de l'Ebre. Els altres títols de Cossetània són dos volums més de l'obra de Bladé, un llibre sobre els barrancs dels Ports i l'Ebre blook. Relats d'aigua dolça al Serret Blog, el primer llibre de relats escrits en un bloc i editat.
Contes del riu
L'escriptora tortosina Zoraida Burgos ens ha sorprès aquest Sant Jordi amb una col·lecció de vuit contes esplèndidament il·lustrats per artistes del territori: hi ha Núria Arias, Manolo Ripollés, Pepa Reverter, Albert Aragonés, Manel Margalef, Maribel Mangrané, Joan Ripollés i Antònia Ripoll. El recull l'ha editat Castellania d'Amposta SL dins d'una col·lecció especial per al moment: Contes del Riu. L'any passat Burgos ja va publicar a través de l'editorial Cinctorres Club un altre conte, Una llarga aventura, amb dibuixos de Frederic Mauri. Són autèntiques joies de col·leccionista.
L'audiollibre de Pijoan
Aquells a qui no agrada llegir ja no tenen excusa per no apropar-se a la literatura. Fins i tot els autors ebrencs han fet el pas a l'audiollibre. És el cas del tortosí situat a Barcelona Jordi Pijoan-López, coautor amb Manel Barrera de Tu no m'estimes, una autèntica novel·la negra en català que va veure la llum l'any passat i que ara ha estat editada en format audiollibre. L'obra es presenta en una capsa de plàstic que conté quatre CD. És una altra manera de viure la història d'Enric Soteras, el militant d'un partit extraparlamentari vingut a més que se submergix en les clavegueres de l'oasi català.
Cinquanta anys després
Coincidint amb el cinquantè aniversari de la seua publicació, la novel·la Animals destructors de lleis de Ricard Salvat ha tornat a veure la llum i és un dels principals reclams del Sant Jordi ebrenc. Salvat, desaparegut fa poc, va guanyar amb aquesta novel·la el premi Joanot Martorell del 1959 (l'antic premi Sant Jordi), valorat per un jurat de luxe format per Carles Soldevila, Salvador Espriu, Joan Fuster, Rafael Tarsis i Maria Aurèlia Capmany. El llibre, editat per Meteora SL. conté un pròleg del mateix autor, escrit al febrer d'enguany, poc abans de la seua mort.
