El Festival Grec 2009 arrenca aquesta nit amb un espectacle de circ

Avui és nit de festa a Barcelona. La inauguració de la 33 edició del Festival Grec inundarà de llum la muntanya de Montjuïc amb El jardí dels estels. No és només el títol d'un espectacle. El jardí recentment remodelat del Grec serà l'intèrpret d'excepció d'aquell Jardí de l'Edèn de la nostra infància, on somiàvem que passaven coses màgiques. Sota els estels protagonitzarà el naixement de la vida en un muntatge d'esplèndida bellesa visual concebut per ser estrenat aquí per Alessandro Serena i Marcello Chiarenza, mestres del gènere a Itàlia.

El jardí dels estels és circ i alguna cosa més. Serena cita Comediants i La Fura dels Baus com a "grups forts de circ". És bellesa, artesania, moviment, emoció.

L'espectacle, plantejat en dues parts, començarà a l'escenari de l'amfiteatre amb Criatures, un gran poema visual de circ contemporani que s'ha representat 300 vegades a Europa. "És una explosió de teatre acrobàtic africà, amb un cantant i un còmic italià, molt Commedia dell'Arte, sense màscara. Marcello s'ha inspirant en el Càntic de la creació, de Sant Francesc d'Assís", diu Serena.

El repte era crear un nou espectacle per al qual Criatures servís de pròleg. "Hi ha una transició, durant la qual uns acròbates acompanyaran el públic als jardins on tenen lloc les quatre performances que completen El jardí dels estels".

Quan hi arribem, el jardí està esquitxat d'una vintena d'alumnes de l'Escola Rogelio Rivel que proven moviments amb diversos artefactes. Ens rep Alessandro Serena, un guia d'excepció: "Amb el segon espectacle ampliem els significats de l'acció de Criatures. El jardí pren vida".

Chiarenza fa escoltar la música als joves per envair-se del ritme. "L'ha compost Carlo Cialdo Capelli expressament per a l'espectacle", diu Serena. Chiarenza dóna l'ordre: "Ragazzi, listo". I el jardí comença a néixer. Els joves artistes condueixen els ous al niu, fan volar els ocells, mouen vaixells i fan nedar els peixos. "Quan tothom sigui aquí, ells els conduiran al primer escenari. El públic no s'ha de moure, només els seus ulls".

La primera actuació serà la de Pilar Cervera, Fura, una virtuosa de les cintes, que treballa una nova concepció aèria: una estrella de puntes. "Quan acabi, del cap del públic sortiran vaixells que conduiran la seva mirada a un altre espai. Invertim una mica els termes: els vaixells van pel cel!".

Dmitri Bulkin serà l'objectiu de les mirades. "És ucraïnès, fa dansa i contorsions amb un mastí". Quan acabi, el mar deixarà anar una gran medusa des del cel que s'encarregarà de desviar els ulls del públic cap a un tercer punt del jardí, una enorme peixera: "Hi caben 800 litres d'aigua. De dins sorgirà Charlotte Höfer, una ballarina acrobàtica alemanya que serà una sirena envoltada de peixos". Serena està entusiasmat pels animals i fa que me n'ensenyin un: "L'ha fet el Marcello; tots els objectes els ha fet ell, personalment i a mà", em diu.

Una mitja lluna i més meduses guiaran la vista cap a un home d'or tancat en una gàbia. "La gàbia es transforma en vaixell i, en viatjar, es troba un altre home d'or". Són els Golden Power. El jardí ja ha nascut i el públic forma part de la creació: "És el viatge que tots fem, la vida, l'itinerari, tot el que surt d'un mateix".

Veig unes llanternes precioses, amb foc, també obra de Chiarenza. La seva unió professional va començar a la Biennal de Venècia el 2000 amb un treball en un jardí per a 200 persones. "Jo vinc del circ clàssic, el dels lleons, i sóc professor d'història del circ a la Universitat de Milà. Però m'he apropat al contemporani amb Marcello. Ell és artista plàstic i especialista en teatre de festa. A tots dos ens agraden les simbologies i el circ n'està ple: un acròbata sobre el fil és l'home que busca el seu camí".

Chiarenza dóna ordres en anglès i italià. Serena es reuneix amb ell. Una noia joveníssima, Rosa Aguilera, és dalt d'una torre amb un arnès. De quina companyia és? "De cap, actuo sola. Però també sóc tècnica de muntatge, necessiten algú que es pugui enfilar", diu. I recordo les paraules de Tortell Poltrona: "Cada artista és mosso de pista". Qui ho pot fer millor?

Bona inauguració als que tingueu entrades. Ja no en queda ni una per avui!