Cossetània tria autors del Camp que escriuen assaig i poesia

Tarragona, 50 indrets amb encant, escrit per l'historiador Antoni Jordà (Tarragona, 1957) i il·lustrat amb les fotografies de José Carlos León (Tenerife, 1965), «no és ni un recull exhaustiu d'indrets de la ciutat, ni una guia turística, ni un llibre descriptiu», segons León. I què és, doncs? «Un llibre per mirar i descobrir espais i llocs que tenen una singularitat especial.» D'un registre ben diferent és la proposta del periodista Moisés Peñalver (Jerez de la Frontera, 1961), 100 maneres de descobrir un crim, que farà les delícies dels aficionats als serials televisius del tipus CSI. «Hi explico les tècniques de la policia científica d'una manera amena. Crec que avui dia el lector vol saber més com es descobreix un crim que no pas qui l'ha comès.» Peñalver ha realitzat moltíssimes entrevistes a membres de la Policía Nacional, la Guardia Civil i els Mossos d'Esquadra («a més d'una visita ràpida als Estats Units») per escriure el llibre: «Els Mossos, malgrat la mala fama que tenen, són considerats internacionalment una molt bona policia científica.»

En assaig històric, l'editorial vallenca publica dues obres: Preludi de l'última batalla. Les Brigades Internacionals al Priorat, 1938, que és un acurat catàleg de l'exposició que duu el mateix nom i produïda per l'associació No Jubilem la Memòria; i Micaela Chalmeta, la biografia que ha escrit Montserrat Duch (Tarragona, 1959) sobre l'activista del cooperativisme del primer terç del segle XX i que va fundar l'Agrupació Femenina Socialista de Barcelona. També en assaig, Cossetània ha publicat les ponències presentades en les jornades de prevenció de lesions en el món casteller, que s'organitzen cada any des del 1994.

La collita de poesia de Sant Jordi de l'editorial presenta títols d'interès. D'una banda, Atàviques feres, el poemari amb què Eva Baltasar (Barcelona, 1978) va guanyar el Premi Comas i Maduell de Poesia 2008. A Atàviques feres, la poeta reivindica el pensament de filòsofes com ara Simone Weil i Hannah Arendt «i les combina amb la imatge arquetípica recuperada de la dona salvatge, la dona llop». Un altre títol és Terra fonda, de Lurdes Malgrat (Lleida, 1969), directora de l'Escola de Lletres de Tarragona i que descriu com «un recorregut per la història personal i col·lectiva en què el paisatge i el jo poètic es fusionen fins a esdevenir indestriables». Finalment hi ha Nòmada, d'Isabel M. Ortega (Tarragona, 1955), en què l'autora dóna veu poètica als «trànsits de nòmades que mostren la fragilitat essencial de l'ésser humà».

L'única incursió en la narrativa d'un autor del Camp que fa Cossetània és Una mica d'amor i altres relats, la segona i última entrega de la narrativa curta de Joan Puig i Ferrater (la Selva del Camp, 1882-París, 1956).