Malkovich, el profeta de Jujol

"L'obra de Jujol és una cosa viva, com el teatre. Pocs arquitectes tenen la capacitat per arribar-te al cor". Fa anys, John Malkovich passejava per la Diagonal i es va quedar plantat davant del número 332. S'hi va passar llarga estona, sense saber com reaccionar. La Casa Planells (1924) l'havia deixat captivat. Aquí va començar, segons va explicar ahir Malkovich a Tarragona, la seva obsessió per l'obra de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol (1879-1949), del qual s'ha convertit en admirador i estudiós.

Jujol va ser un artista original i amb principis, un arquitecte dotat d'un sisè sentit per plasmar la bellesa en moviment, que després d'anys d'ostracisme finalment ha pogut evitar l'ombra de Gaudí i obsequiar-se amb un merescut prestigi internacional. Fins i tot a l'acreditada universitat de Waseda, a Tòquio, li han dedicat una càtedra. Tanmateix, com sol passar en tants casos, a Jujol li falta el reconeixement de la seva pròpia ciutat, Tarragona. Fa nou anys que acumula pols un projecte per fer un museu arxiu de Jujol a l'immoble del Metropol.

Això sí, l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va tenir la foto que volia. Amb John Malkovich al jardí del Metropol. El teatre dissenyat per Jujol bufa aquest any cent espelmes, i l'actor americà hi ha dut, ahir i avui, el seu espectacle The infernal comedy. Malkovich va posar amb un vestit clar, sota el sol del migdia. Però es guardava el millor per a una taula rodona en què les seves aportacions van estar a l'alçada de les del premi nacional Perejaume i de l'arquitecte que va restaurar el Metropol als 90, Josep Llinàs.

Amb l'alcalde i les autoritats culturals a primera fila, Malkovich va glossar vida i obra de Jujol, de qui, segons ha arribat a manifestar, fins i tot està interessat a fer una pel·lícula. "La seva obra ens arriba perquè fa sentir els espectadors en un món de somni, un món on ens sentim reconeguts", va assegurar Malkovich, que va revelar el seu enamorament per l'església del Sagrat Cor de Vistabella (la Secuita). "No sóc un home de fe ni m'agraden gaire les esglésies. Però a Vistabella sents coses diferents. Jujol et toca, se't queda a dins i et remou els sentiments", va explicar.

I mentre Malkovich visita embadalit l'obra de Jujol a la Secuita i els Pallaresos; mentre arquitectes japonesos aprenen a Vandellòs tècniques tradicionals de construcció catalanes -la base tècnica de la genialitat de Gaudí i Jujol- o fins i tot mentre Reus promou Gaudí sense tenir cap obra seva, Tarragona segueix sense trobar la fórmula per desencallar l'Arxiu Jujol.

Falta d'acord per l'arxiu
El centre ha de situar la ciutat i el Metropol com a referents i difusors de l'obra de l'arquitecte. Però els descendents de Jujol i l'Ajuntament no s'acaben de posar d'acord en els estatuts del patronat que el gestionarà, segons fonts municipals.

Josep Maria Jujol fill, que ahir va fer de guia a Malkovich pel Metropol, va assegurar que li resulta un "misteri" per què l'Ajuntament no tira endavant l'arxiu. Però es va mostrar esperançat que alguna cosa es mogui abans que acabi l'any. "M'ho ha dit l'alcalde", va dir.