"El nou Bulli seguirà sent un focus d'atracció creativa"

Ferran Adrià, amb el seu soci, Juli Soler, ha tornat a revolucionar el món gastronòmic amb l'anunci del parèntesi de dos anys (2012 i 2013) d'El Bulli i una reobertura plena de sorpreses el 2014. Tindrà una nova formulació, que pot admetre patrocinadors, amb diversitat d'activitats centrades a fer que l'avantguarda culinària continuï. El cuiner més conegut al món, ja immers en la gestació del menú del 2010 al seu taller, ens dóna pistes del futur.

Quin és el motiu bàsic de la reinvenció? ¿L'estrès de treballar 17 hores al dia és el que més li ha pesat?
No, no ho he fet per estrès, ja que sense pressió no es pot crear. En la trajectòria d'El Bulli hem tingut moments molt radicals, hem tancat al migdia, hem estat sis mesos sense donar menjar... Ara anàvem a velocitat de creuer i no podíem continuar creant en el format actual. Hem triat una opció que sé que sona molt estranya, però quan vam obrir el taller de Portaferrissa també ho era i ara ja es veu com una cosa normal.

Una opció que farà que El Bulli del 2014 ja no sigui un restaurant normal.
¿Oi que Internet i Facebook ens han canviat la vida? Els formats importen. I si tens un restaurant no pots fer esmorzars, rebre escoles d'hostaleria o periodistes durant una setmana... Ara tindrem molta llibertat. Farem el que volem fer, però amb responsabilitat. És un pas endavant, un projecte basat en la creativitat, que té els seus riscos, i tenim dos anys al davant per planificar-ho. Que ningú es pensi que ens en anirem a la platja a prendre el sol.

Alguns s'ho han pensat. I d'altres han parlat d'una jubilació anticipada.
Agafar-se un temps sabàtic no és anar de vacances. Això seria una manca de respecte en els temps en què vivim. Aquí tenim un concepte equivocat, però als EUA veuen clar que un deixa de fer una cosa per dedicar-se a R+D una temporada i obrir-se nous camins. I no tenen por d'equivocar-se. Això no és tampoc una estratègia de màrqueting. Quin sentit tindria? Obrir 50 Bullis? No. Tenim al darrere 20 anys d'investigació i ara assumirem un nou repte.

El seu equip li dóna suport en la decisió.
El 90% de l'equip base continuarà. És el meu equip somiat i no en vull cap altre. A més, els ajudaré a obrir els seus propis negocis. Crec que necessiten una recompensa econòmica més gran que la que han tingut, i fer la seva via és compatible amb el fet de ser al nou projecte. Durant anys El Bulli ha demostrat que podia estar a l'avantguarda i crear el seu propi múscul financer, amb col·laboracions ètiques i transparents amb empreses. No ens hem forrat, al cap i a la fi hem treballat sempre per un salari.

¿Compta amb el seu germà Albert, un dels grans cervells creatius d'El Bulli, ara al seu restaurant, Inòpia?
L'Albert va decidir el que volia i ho ha fet, però compto amb ell, esclar. De fet per a mi és igual d'important que tinguem una hora de conversa a la setmana que que faci tres postres.

El 2014 ja no hi haurà a Cala Montjoi el tres estrelles més important del món. Hi ha qui té por que això repercuteixi en l'afluència de turisme.
M'interessa molt que quedi clar que continuarem sent-hi i que precisament canviem per poder seguir existint. El Bulli continua. En un altre format, però volem seguir sent un focus d'atracció. A més, ajudar a fer que es creïn llocs de treball, impulsar els nous talents dels fogons, obrir-nos a la societat més encara... És un repte. Un cop tens el reconeixement dels teus col·legues i tots els premis (cosa que és meravellosa), el que realment vols és ajudar. Ara podré dedicar-me més a la Fundació Alícia... Fem tot això per continuar sent feliços.

¿Els polítics ho han entès, o algú s'ha posat les mans al cap?
Ho han entès, i en general crec que la gent també. Sé que no és senzill i és per això que ho he dit amb dos anys d'antelació. Sabia que hi hauria molts efectes col·laterals. Tinc unes 50 sol·licituds d'entrevistes de mitjans d'arreu del món, el dia 22 seré amb la premsa internacional al Fòrum Santiago... I la notícia ha estat portada del Financial Times! Ara ja no parlem d'aires ni d'esferificacions, estem parlant d'incidència socioeconòmica a nivell global.

¿Creu que el seguiran en el seu model cuiners com Blumenthal, Aduriz...? Quina reacció l'ha impactat més?
No sé si em seguiran. No em preocupa. Jo faig la meva pròpia via. El que m'emociona és l'afecte i la comprensió que m'han demostrat els cuiners d'aquí. I també que m'estigui parant la gent pel carrer.

José Andrés diu que si el 2010-11 Espanya no conserva el lideratge gastronòmic és que no se'l mereix. ¿Estaran al nivell l'Estat i Catalunya?
No estic gens preocupat per això. La gastronomia a Espanya i a Catalunya està consolidada. I precisament el nou format donarà suport a tot el que s'ha fet aquests anys i ho potenciarà. Repeteixo, estem oberts a tots. I a més continuem treballant pel país. Ara mateix, a Alimentaria, presentarem el curs de ciència i cuina de Harvard. Som pioners altre cop: no hi ha empreses catalanes col·laborant amb Harvard. Obrim camí.

Diu que vol anar a la Xina. Què més?
Fins ara hi podia anar tres dies i ara m'hi podré estar més temps. Però no tinc al cap res especial, personal, per fer, m'agrada el que agrada a tothom. I no em queixo de res del que he viscut.

El 2012, com celebrarà els 50 anys?
Ui, no sóc de celebracions. No tinc ni idea del que faré. Estic molt concentrat en el present.