Emotivitat i eloqüència

En el divendres de l'últim cap de setmana a Vilabertran, la XVIII Schubertíada va programar-hi l'actuació del Jess Trio Wien i de la soprano Susanna Puig, en un programa amb dues parts ben diferenciades.

En la primera, el protagonisme va ser per a la veu, i ja des del primer dels Set Romanços, per a soprano i trio, op. 127 de Dimitri Xostakóvitx, la veu de Susanna Puig va transmetre amb eloqüència el sentit dramàtic de cada una de les pàgines magistralment escrites pel compositor rus. L'acompanyament dels músics va afegir l'emoció necessària per tal que cada un dels romanços quedés impregnat de l'atmosfera i de la intenció que Xostakóvitx va plasmar en la partitura.

Interessant va ser la direccionalitat del discurs que els intèrprets van construir en els tres darrers moviments (La tempesta, Signes misteriosos i Música), que van saber enllaçar amb un magnífic equilibri entre el contrast i la continuïtat.

L'arranjament per a soprano i trio que va fer el compositor barceloní Salvador Pueyo de la cançó popular El cant dels ocells va acabar d'arrodonir la primera part.

A la segona, el Jess Trio Wien va programar una de les grans obres del repertori romàntic de música de cambra, el Trio núm. 1 en si bemoll major D989 op. 99 de Franz Schubert .

Estructurat en quatre moviments i amb un llenguatge molt personal, aquest trio mostra la seva riquesa i la seva immersió en el romanticisme amb la convivència i el diàleg de forts elements contradictoris, els quals contribueixen de manera definitiva al desenvolupament i la construcció de la forma.

Els músics en van oferir una gran versió, que va tenir en el segon moviment, Andante un poco mosso, els moments més emotius, on van exhibir un fraseig molt dinàmic que els va permetre, amb el joc de tensions i distensions, crear un interessant ritme expressiu.

Elisabeth, Stefan i Johannes Jess-Kropfitsch van saber posar al servei del conjunt tots els seus dots interpretatius i extreure totes les emocions que hi ha en la partitura de Schubert.