Tot això passava abans

“Tot això passava abans que fóssim catalans i pels boscos i pels prats trobaves quatre gats. La mar era més blava, la ginesta feia olor i encara no es parlava de televisió”, feia la tonada d’un dels hits del disc Història de Catalunya amb cançons. Era el 1971 i l’havia editat Edigsa. Ara fa mig any que aquella lliçó d’història cantada ha tornat a les botigues de discos com esquer de nostàlgics, ja que el disc va ser per a molts dels qui eren nens en aquell temps l’única manera d’aproximar-se per primer cop al nostre passat col·lectiu. Aquella va ser una operació amb textos de Jaume Picas i composició de Ros Marbà i veus de Guillermina Motta i els trincaires Toni Cruz i Josep Maria Mainat.

Gairebé 40 anys després, continua sent necessari explicar la història de Catalunya d’una manera amena. Si més no, amb aquest propòsit Picap acaba de treure Història de Catalunya amb çançons 2.0, dotze temes cantats per intèrprets com Titot, La Carrau i Carles Belda, que entonen els textos de Joan Vilamala, antic component del grup Esquirols, amb música de Toni Xuclà.

El factòtum de tot plegat ha estat el periodista Joaquim Vilarnau, que ahir comentava que la gran diferència entre els dos discos és que ara no s’ha hagut de passar censura: “Del disc del 71 tothom recorda les primeres cançons però a partir de Jaume I t’agafa una depressió. Aquí, en canvi, els Segadors no estan tan derrotats sinó que protagonitzen una cançó de combat”. De fet, d’optimisme, al disc, no n’hi falta. Fins i tot hi ha una tonada que fa: “Som un poble que serà el que vulgui ser”.

Prediccions i desitjos a banda, altres actualitzacions de la versió 2.0 han estat parlar de mestissatge i aplicar una visió irònica i gens grandiloqüent del país, en unes músiques que Toni Xuclà ha intentat modernitzar perquè enganxin fins i tot els nens més joves, que “així no s’adonen que estan parlant d’història sinó que aprenen divertint-se”.

Al disc del 2009 també s’ha tingut en compte que les veus que se sentin siguin dels diversos territoris de parla catalana.

El CD neix en paral·lel amb un musical de Zitzània Teatre, Trifulkes de la Katalana Tribu, que n’incorpora les cançons, lligades amb un text argumental de Víctor Alexandre. L’obra té una durada d’una hora i està pensada per a nens a partir de set anys, encara que no renuncia a fer picades d’ullet als adults. La protagonista és una catalana d’origen africà que es prepara un examen d’història de Catalunya amb la seva àvia que acaba d’arribar del Camerun. La propera representació serà la vigília de la Diada, el 10 de setembre, a dos quarts de vuit i a les deu del vespre, al Museu d’Història de Catalunya.

L’espectacle musical es complementa amb un llibre que ha editat Salvatella i que està especialment dirigit als docents, ja que no només comprèn el text de l’obra sinó també un annex amb eines de treball perquè la història de Catalunya sigui una mica menys desconeguda que, com a mínim, l’any en què es cantava allò que la ginesta feia olor i encara no es parlava de la televisió.