cultura

La crònica

El Pla de Santa Maria fa memòria

El grup local Nexus Teatre ha recuperat els fets de 1642 gràcies a l'impuls de Josep Maria Canela, que ahir va dirigir una representació que va omplir l'església de Sant Ramon

El 3 de setembre de 1642 van morir 33 planencs a mans de les tropes castellanes. La matança es va produir a l'església de Sant Ramon, on dissabte i diumenge es va representar l'obra de teatre de Josep Maria Canela que ho recorda. L'any 2005, impulsat pel grup municipal d'ERC, es va dur a terme una primera rememoració dels fets de la guerra dels Segadors, que va consistir en la projecció d'imatges i una petita representació teatral de l'entrada de les tropes castellanes. Enguany, però, se n'ha fet una “obra formal”, segons explica el mateix autor, Josep Maria Canela, fent referència a l'elaboració del text, la divisió en actes i tot el que comporta crear una obra teatral. En aquest cas, el primer i el segon actes serveixen per situar l'espectador. A més de presentar els personatges de l'obra, també serveix per situar en el context històric l'espectador, per recordar què va passar durant la guerra dels Segadors. Es presenta, també, una família planenca, que allotja a casa seva un soldat francès. El pare i el fill arriben esverats perquè han vist 14.000 soldats al coll de Cabra en direcció al poble. Les famílies que vivien en masies i cases de fora muralla es van refugiar a l'església de Sant Ramon. Un dels personatges principals és el prevere, Jaume Guasch, que després d'una disputa amb el rector del poble, més proper al bàndol castellà, liderarà la resistència.

Per construir l'obra, Canela s'ha basat en documents que acrediten, per exemple, que van morir 33 persones aquell 3 de setembre de 1642 i quins eren els seus noms. En aquesta tasca ha rebut la col·laboració de l'historiador Manel Güell, autor de diversos llibres i articles sobre la guerra que va ocupar el Principat entre 1640 i 1652. Per altra banda, però, també s'ha reservat un espai a la memòria oral, al que s'ha transmès de generació en generació fins al dia d'avui. La tradició popular diu que, quan ja s'estava pactant una rendició, un tret des de dintre l'església va matar el capità de les tropes castellanes. El marquès de Torrecuso, com a represàlia, va ordenar la matança dels 33 planencs que s'havien refugiat a sagrat. Nexus Teatre va fer dues representacions durant el cap de setmana. El dissabte a les 10 de la nit, primera representació, 200 persones van omplir l'església de Sant Ramon. Josep M. Canela va sortir satisfet del teatre després de veure que els veïns del poble sortien “commoguts i esborronats” tant pel que havien vist, com per on ho havien vist. “Es representa al mateix lloc on va passar”, aclareix Canela, que ho veu com un element afegit que dóna dramatisme a l'obra. El diumenge a la tarda, dues hores abans de començar l'obra, només quedaven 20 de les 200 entrades a la venda, una mostra més que el Pla es va abocar en aquest exercici de memòria històrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Danseu converteix un paller de les Piles en un teatre

BARCELONA
Andreu Martín
Novel·lista i guionista de còmics

“Vaig aprendre a llegir amb la col·lecció ‘La Cua de Palla’”

Barcelona
Luz Casal
Cantant

“El més important per a un artista és la sensació de llibertat”

Barcelona
ARTS EN VIU

Caixafòrum programa una vetllada de circ a Casaramona

BARCELONA
ARQUITECTURA

‘Parlaments d’aigua’, la proposta catalana per a la Biennal d’Arquitectura

BARCELONA
ART

L’artista Refik Anadol estrena una quarta obra exclusiva per a la Casa Batlló

BARCELONA
Cultura

Primeres cinc figures de la imatgeria festiva declarades Bé Cultural d’Interès Nacional

Vilafranca del Penedès
Cinema

El cinema Truffaut renova la seva identitat visual corporativa

Girona
Música

Julieta i Mushkaa col·laboraran juntes en un nou tema

barcelona