L’èxit d’un avi en 3D

Ja fa anys que Pixar ha esgotat els adjectius amb què es vol descriure la qualitat, la inventiva, la passió que desperten les seves pel·lícules. Els responsables d’aquest estudi, però, no semblen haver esgotat el pou de la seva creativitat: amb cada pel·lícula canvien la fórmula i travessen noves fronteres, sense per això (o precisament per aquest motiu) deixar de seduir públic i crítica. Up, que arriba avui a les pantalles (també en català), ha canviat de nou la fórmula (és un film d’aventures protagonitzat per un avi de 78 anys) i ha apostat per la nova tecnologia 3D.

El resultat de tants canvis? Pixar ha aconseguit el seu segon èxit més important de la història, després de Buscant en Nemo: ja porta uns 200 milions d’euros només als EUA. I hi ha una llarga llista de publicacions del país que li atorguen la màxima puntuació: The Hollywood Reporter, Variety, Washington Post, Time, USA Today... La mateixa història, corregida i augmentada, de les darreres estrenes de Pixar. Per si això fos poc, es va convertir el maig passat en la primera pel·lícula animada de la història a inaugurar el Festival de Cannes, el certamen cinematogràfic més important del món.

Aquesta successió d’èxits ha tingut efectes espectaculars per a l’estudi Pixar. Arran de la inauguració de Cannes, Le Monde publicava: “Hi ha diversos criteris per jutjar la bona salut d’una empresa: la seva cotització en borsa, el volum de negocis, els beneficis i l’estabilitat del seu equip dirigent. A Pixar, tots aquests indicadors són sempre molt bons. Fins i tot en plena crisi, és l’empresa cinematogràfica més pròspera del món”.

Si la continuïtat de l’equip dirigent i la innovació creativa són dos factors claus en l’èxit de Pixar, Up les compleix totes dues amb escreix. L’equip tècnic i artístic que ha realitzat aquesta pel·lícula d’animació per ordinador està codirigit per dos històrics de la casa, Pete Docter (director de Monstres SA) i Bob Peterson (guionista de Buscant en Nemo). El productor és Jonas Rivera, també vinculat a la casa des del 1994, i el productor executiu és el màxim responsable creatiu de Pixar, John Lasseter, considerat per alguns el Walt Disney de l’animació generada per ordinador. Ell mateix s’encarregava d’alimentar aquesta imatge a Cannes, quan citava el que considera el seu mestre: “Walt Disney sempre deia que darrere cada rialla hi ha d’haver un plor, i això ha estat sempre un lema per a mi. Sabíem que amb Up podíem fer un film divertit, però que alhora havia de tocar el cor de l’espectador”.

Ja va tocar el cor dels programadors de Cannes, i veurem a partir d’avui si també el toca al públic. Es trobarà d’entrada amb una bella història romàntica (en uns minuts es resumeixen 70 anys d’amor entre l’avi protagonista i la seva dona, que ha mort fa poc), a la qual seguirà el que és la imatge més representativa de la pel·lícula, una casa de fusta que s’eleva cap al cel per la força de milions de globus. Cap a la meitat, la història fa un gir per convertir-se en una pel·lícula d’aventures atípica.

Protagonistes inusuals
El més innovador d’Up és el perfil dels protagonistes. D’una banda, un heroi de 78 anys i un nen escolta uniformat que l’acompanya. Com a antagonista, un antic explorador que deu fregar els cent anys i viu enmig de la selva amazònica, acompanyat d’un exèrcit de gossos dotats amb un sofisticat sistema electrònic que tradueix el seu llenguatge al dels humans. El motiu de la disputa és un gran ocell d’una espècie desconeguda, amb qui fan amistat l’avi i el nen, mentre que els seus oponents el volen capturar i portar-lo cap a la civilització.

A més de ser el primer film animat que obre Cannes, també va tenir l’honor de ser el primer a inaugurar el festival en 3D. L’estudi Pixar aposta obertament pel 3D perquè, com va dir John Lasseter, “em meravella la possibilitat de fer que l’espectador se senti més implicat en la història; és una tècnica amb un potencial apassionant”. “Tots els nostres films de Pixar seran en 3D”, va avançar el responsable de Pixar (se sobreentén que només es podrà veure en 3D a les sales adaptades, que són una part proporcionalment petita). De moment, faran realitat aquest compromís amb Up i la reestrena a l’octubre, en versió 3D, de Toy story.

L’aparent senzillesa i facilitat amb què el cinema de Pixar connecta amb el públic és inversament proporcional a les dificultats i al dur treball previ, segons explicava Lasseter a Cannes. “En totes les pel·lícules de Pixar –reconeix– hi ha algun moment de la producció en què t’adones que alguna cosa no funciona. Però tenim molta fe en nosaltres mateixos i, si convé, parem la producció i fem els canvis o repetim les vegades que calgui una escena perquè la història funcioni. Només tens una oportunitat per fer una pel·lícula ben feta”.

Una única oportunitat aprofitada, un cop més, tant per l’equilibri i la força de l’argument, com per la capacitat de transmetre una àmplia paleta d’emocions que van des de l’amor i la nostàlgia a l’aventura trepidant. I també per una inventiva visual que es desplega sobretot a través de meravellosos paisatges, especialment en el vol de la casa dels globus (sobre la ciutat, enmig d’una tempesta, sobrevolant la selva amazònica...). Un espectacle, en definitiva, que justifica la seva participació en un festival de prestigi com Cannes. Molts festivalers opinaven que podia haver anat perfectament a competició i endur-se un dels premis grans.