CaixaForum documenta el procés de la creació de la cúpula de Barceló
Art
Com "un procés d'experimentació, amb errors i encerts i amb moments de frustració i també d'alegria". Així defineix el fotògraf Agustí Torres el llarg camí que Miquel Barceló va transitar durant més d'un any per pintar la cúpula de la Sala dels Drets Humans i de l'Aliança de les Civilitzacions de la seu de l'ONU de Ginebra, inaugurada el novembre passat.
Apaivagats els vents de la polèmica sobre aquesta obra monumental, ara arriba a CaixaForum de Barcelona una petita exposició que documenta el procés de realització de la cúpula a través de fotografies, un audiovisual, obres preparatòries, una maqueta, un quadern que fa de diari de l'artista amb anotacions i dibuixos, i la tela Marejadilla, del 2002.
Aquesta pintura, la textura de la qual ja recorda un mar d'estalactites, sembla de fet la mare dels ous de la cúpula de Ginebra, ja que estèticament té molt a veure amb la superfície que Barceló va crear al sostre de l'ONU. L'artista va pintar aquesta tela de gran format des de baix, com si estigués penjada al sostre. L'efecte òptic que produeix Marejadilla és semblant al que produeix la cúpula quan s'observa des de diversos punts: canvien els colors i sembla com si tota la matèria es mogués.
Però, com explica Agustí Torres, l'artista mallorquí no tenia una idea claríssima de com acabaria sent la cúpula, ja que sempre acostuma a treballar utilitzant al seu favor els imprevistos que van sorgint. "És cert que Barceló crea una maqueta prèvia, però això és només el començament, ja que és imprescindible la seva mà, i com es van explorant les propietats físiques del projecte". Malgrat això, la maqueta de la cúpula que es pot veure a l'exposició, en canvi, no està tan lluny del resultat final.
934 metres quadrats
Entre altres coses, recorda Torres, Barceló, a l'hora d'enfrontar-se als 934 metres quadrats de la superfície de la cúpula, es va trobar amb la dificultat que "no havia interioritzat prou abans el veritable espai que havia de pintar". A partir d'aquí el procés no va ser gens fàcil, sobretot tècnicament.
Aquest projecte va ser un encàrrec de la Fundació Onuart a Barceló, després que el ministeri d'Afers Exteriors espanyol s'oferís per remodelar una de les sales més emblemàtiques de l'ONU a Ginebra. Barceló, que ara prepara la seva participació en el pavelló espanyol de la Biennal de Venècia, hi va estar treballant des del setembre del 2007 fins a la inauguració del novembre passat.
