"Encara estic jugant a Tente"

Joan Miquel Oliver és un home ocupat. Vaja, que no para. I si no en tenia prou amb l’èxit (ja gairebé de masses) de la seva banda Antònia Font i haver escrit una mena de bestseller, El misteri de l’amor, ara acaba de treure del seu forn particular, ple de joguines, extraterrestres i submarins, un disc nou, Bombón mallorquín (Blau-Discmedi), que ve acompanyat d’un llibre, Quadern 2008 (Empúries), on podem veure el procés de creació d’aquest artista pop que busca, com ningú, fer universal la tancada mitologia mallorquina. El nou CD, el tercer signat per ell després de Surfistes en càmera lenta i el maxisingle Sa núvia morta, és un exercici de despullament, des del mateix títol a l’embolcall, farcit d’imatges de la seva família.

“És un disc 100% nostàlgic. Nostàlgic d’aquesta realitat mig inventada dels paradisos mediterranis. El Mediterrani és una espècie de mescla entre realitat i ficció, de somni. Recordes quan eres petit i pareix com si t’haguessin implantat aquests records artificialment, perquè xerres de coses remotes”, ens explica. “La meva família és de Sóller –afegeix–, després va emigrar a Palma. No he viscut mai a Sóller. Però hi tornava els estius. I l’estiu és com un somni. Tot aquest rotllo és una cosa molt misteriosa. Polo de llimona és una cançó misteriosa, que no et deixa bé, que és punyetera”. El tema a què es refereix Oliver ens parla d’aquesta infantesa remota, potser inventada, però tan seva com si l’hagués viscuda. I sí, et deixa una mica intranquil, com si acabessis de veure una pel·lícula de por, que no saps si acaba bé o malament.La cançó té la seva continuació en Polo de menta, i altres talls que ens porten de ple al seu univers personal, més íntim. Fins i tot podem contraposar Jo diria “cine”, on li canta a una persona concreta, a Vos estim a tots igual, d’Antònia Font, on l’amor va dirigit a tot el món.
Un altre tall de final obert és Marcianet de Mart, on ens parla d’un extraterrestre que no era ni alt ni baix, ni prim ni gras, amb quatre braços i que era feliç amb tot el que veia a la Terra. La tornada, però, repeteix que “un dia sa cosa va canviar”. Oliver mai no ens explica què va canviar. “Són les incògnites de la vida”, ens diu.

Un món estrany
El músic reconeix el caràcter estrany del món que l’envolta, de Mallorca estant. Com a aborigen en una illa construïda per als visitants, reconeix haver-se sentit alguna vegada part d’un decorat. “Som molt pintorescs els mallorquins. Ponga un mallorquín en su vida. Això mateix de Bombon mallorquín pareix com un acudit. A més, el Bombón Mallorquín no ha sortit de Mallorca. No n’hi ha ni a Menorca, que és d’allà d’on ve, perquè és un gelat de La Menorquina. Els mallorquins som una cosa rara”, admet.

Oliver, bé des dels seus projectes en solitari bé amb Antònia Font, busca fer comprensible a la resta de la humanitat tota aquesta bogeria mallorquina autoreferencial: “El Bombón Mallorquín no ha sortit mai de Mallorca i jo vull reparar aquesta falta. La feina d’un artista pop no és res més que agafar les collonades més grosses que et puguis imaginar i convertir-les en art. Nosaltres fem això. Amb què fem feina? Amb el Lego, l’Scalextric, i ara amb el Bombon Mallorquín. No som molt romàntics”.

Ell i la banda
El tema més divergent en tot aquest àlbum és precisament el que l’obre, Lego, molt electrònic, i proper en nivell sonor a l’Astronauta rimador dels Antònia Font. Oliver mateix assegura que, d’entrada, no hi ha cap diferència entre un disc seu i un altre de la seva banda. “Ara, quan veig aquest disc acabat, m’adon que és molt personal. Per exemple, jo, amb Antònia Font, no posaria aquestes fotos de la meva família, ni faria un quadern explicant el meu mètode. El Surfistes en càmera lenta, però, que és un disc més estètic, podria ser perfectament un disc d’Antònia Font”, afirma. I deixa clar que “és més fàcil xerrar de tu mateix si canta un altre que cantant tu. No és un tema que em preocupi si aquest disc en solitari és autobiogràfic. Moltes de les lletres d’Antònia Font també ho són”. De fet, el CD ha comptat amb la col·laboració de tots els membres de la banda, llevat de Pau Debon, el cantant. Per a la gira, que començarà el 17 d’abril a Girona i passarà per Barcelona el 30 d’abril, Oliver tindrà de bateria Pere Debon i Toni Pastor a la mandolina.

Lego li serveix per explicar-se, per explicar els problemes que té amb ell mateix, l’ego de molts artistes pop. “El Lego és més modern. Jo jugava a Tente. I ara em donc compte que encara estic jugant a Tente. Quan faig un disc, estic jugant a Tente, igual que quan era petit. Sempre volia quedar a ca nostra, no volia sortir. I ara, és el mateix: en lloc de jugar a Tente, faig discos”, assenyala. Això de posar una peça damunt una altra i, amb un sol canvi, que un avió passi a ser un tren és, potser, un resum del seu mètode.